Reflexions a la Paraula de Déu

Totes les persones necessitem un signe que ens identifiqui, la nostra pertinença a una societat o a un grup fa que, d’una manera o altra, ens identifiquem com a membres d’una comunitat concreta.

Nosaltres els cristians, que cada setmana ens reunim convocats per la Paraula de Déu, també en tenim un de signe que ens identifica i ens el dóna el mateix Jesús “tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres” i continua “per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Aquest signe d’identitat no admet cap altra lectura que el sentit que en donen les pròpies paraules de Jesús.
Aquesta identitat, a diferència de les altres pertinences a qualsevol altre grup humà, va al fons del nostre interior, estimar és la realitat més íntima de la persona i quan un es sent compromès en l’amor i en l’estimació, no hi ha res tant fort que sigui capaç de capgirar aquest compromís.

Per on passa per nosaltres aquest compromís? Veiem com ho feia Jesús. El seu estil d’estimar és inconfusible, no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, només busca el bé dels altres. Jesús es posa al servei dels qui més ho necessiten, tenen cabuda en el seu cor i en la seva vida aquells que no tenen lloc a la societat, és defensor dels dèbils, d’aquells que no tenen poder per defensar-se ells mateixos. Així ho van captar els evangelistes quan en l’Evangeli han resumit l’acció de Jesús dient: “ha passat tota la vida fent el bé”. Quan el llibre de l’Apocalipsi ens parla del cel nou i la terra nova, què són el cel nou i la terra nova sinó treballar per crear unes condicions que facin possible una societat regida per uns principis d’amor, que vol dir acollida, servei? Aquest és l’autèntic cel nou i terra nova a la que tots els cristians estem cridats a fer.

M’impressionen molt les paraules de Jesús “ per l’estimació que us tindreu entre vosaltres, tothom coneixerà si sou deixebles meus”. Són unes paraules que mereixen una seriosa reflexió.

Lluís Saumell