Reflexions a la Paraula de Déu

Preparació o espera?

L’advent és l’espera: l’espera de l’adveniment. Com ens l’imaginem aquest adveniment? Jesús és aquell que lliga el passat amb el futur, aquell que recompon el discurs de la tradició, dóna un sentit nou a les velles escriptures i ens convida a obrir camí.

Per un moment imaginem-nos quin futur voldríem per als nostres fills, per al nostre país, per al món… posem-hi noms i adjectius reals, fem un exercici de concreció. No fem volar coloms, pensem en les capacitats que sabem que hi són, imaginem-ho comptant amb els recursos dels quals disposem. Concentrem els anhels i atrevim-nos a dibuixar mentalment allò que esperem.

I és que, té sentit esperar l’inimaginable? De ben segur que hi ha alguns elements d’avui que podrien ser indicis d’aquest futur que volem i que desitgem, (com podríem identificar-los si no sabem què esperem?) podrien ser llavor, fonament… i tanmateix, passar desapercebuts; si no hi parem esment, fàcilment poden esdevenir flors que no fan estiu. Estem prou alerta? Tenim prou clar el nostre projecte? Confiem en la nostra capacitat de transformació?

Jesús ve a dir-nos que Déu compta amb nosaltres. “Prepareu el camí del Senyor, rectifiqueu les vostres senderes”, clama la veu al desert.

Helena Cots