14 de novembre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Temps de tribulació

Som en temps d’angoixa, de tribulació. Molts la sofreixen directament i és tot el món que la pateix també d’una manera més o menys intensa i encara, al capdavall, tots n’hem i n’haurem de suportar les conseqüències. No és la gran tribulació, precursora de la fi, de què ens parlen la primera lectura i, sobretot, l’evangeli d’avui, però és una tribulació d’abast molt general i que penetra molt a fons. Com sabem bé, aquesta, d’entrada, té una base econòmica, i comporta greus dificultats de subsistència per a molts i molts. Però representa alhora, i això hi afegeix un gran desconcert, una crisi seriosa sobre el model de societat que hem anat fent entre tots. A més, s’hi fa present també la crisi de valors morals i religiosos que arrosseguem ja fa temps, la qual, sense oblidar-nos que conviu enmig de molts aspectes positius, se’ns fa tanmateix avui dia més punyent en el context de la tribulació general que ens té trasbalsats. I encara més, quan falten referents i no acaben de sorgir els líders que la situació requereix.

I què ens comunica Déu, la seva Paraula, en les lectures d’avui, dins el tràngol col·lectiu en què ens trobem? De primer, ens ofereix la força de l’esperança, que ens fa saber que, després de la tribulació, arriba la salvació, sota el lideratge de Miquel (Dn 12, 1), que prefigura el lideratge definitiu del Fill de l’home (Mc 13, 26-27). I, a més, ens manifesta clarament de quina mena és aquesta salvació final. Ell lidera, reunint-los, els seus elegits, Jesucrist, que, com ens diu la segona lectura, amb una sola ofrena, amb un únic sacrifici pels pecats, “ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats” (He 10, 14 i 12). I d’entre aquests salvats, diu la primera lectura que “els qui n’hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre” (Dn 12, 3).

No som a la tribulació final i no esperem després, doncs, la salvació col·lectiva definitiva, però sabem que arribarà l’alliberament salvador després de l’angoixa present si, com a elegits de Déu, treballem solidàriament per la justícia i encoratgem molts a compartir-la per avançar, com a col·lectivitat, pels seus camins. Preguem a Jesucrist Salvador que ens hi ajudi i promogui els líders que el nostre món necessita.

Jordi Cors