Fa 6 dies
El més llegit del mes
02 d’octubre 2009
Reflexions a la Paraula
Comencem un curs i el comencem amb noves iniciatives, totes elles queden reflectides en aquest full informatiu que us inviten a llegir, són fruit de noves idees i de renovades il·lusions que esperem que ens ajudin a ser fidels al que en diem signes dels temps.
Deixeu-me, però, que faci un comentari a les lectures d’aquest diumenge. Faig una cita del llibret Missa de cada dia. Diu així: “ En el llenguatge poètic del gènesi trobem Déu preocupat per la solitud de l’home que ni en totes les meravelles de la creació ha trobat qui fos capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Només davant la dona l’home és capaç d’expressar les seves primeres paraules de comunió profunda, d’admiració, d’amor i poesia: “os dels meus ossos i carn de la meva carn” Fins aquí la cita.
En el caminar dels segles aquesta admiració poètica s’ha canviat per una visió patriarcal i sovint excessivament dominadora per part de l’home sobre la dona, provocada per les normes que havien dictat els homes. Mentre els mestres de la llei discutien, les dones no podien fer sentir la seva veu per defensar els seus drets.
En algun moment aquest plantejament arribà fins a Jesús “pot l’’home repudiar la seva esposa? Davant d’aquesta pregunta la resposta de Jesús és contundent; si el rebuig està en la llei, és per la duresa de cor dels homes i per la seva mentalitat patriarcal.
Déu va crear l’home i la dona perquè fossin una sola carn, tots dos són cridats a compartir el seu amor, la seva intimitat amb igualtat i en total comunió. Déu no pot beneir una estructura que generi superioritat de l’home sobre la dona. Després de Jesús, cap cristià pot legitimar amb l’Evangeli a la mà, res que promogui cap discriminació o submissió de la dona enfront de l’home.
Què fem els cristians per revisar i canviar comportaments, hàbits, costums i lleis que van en contra de la voluntat original de Déu al crear l’home i la dona? Quan la dona recuperarà el lloc que li pertany en el si de l’Església? Dues preguntes que esperen una resposta.
Lluís Saumell
Deixeu-me, però, que faci un comentari a les lectures d’aquest diumenge. Faig una cita del llibret Missa de cada dia. Diu així: “ En el llenguatge poètic del gènesi trobem Déu preocupat per la solitud de l’home que ni en totes les meravelles de la creació ha trobat qui fos capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Només davant la dona l’home és capaç d’expressar les seves primeres paraules de comunió profunda, d’admiració, d’amor i poesia: “os dels meus ossos i carn de la meva carn” Fins aquí la cita.
En el caminar dels segles aquesta admiració poètica s’ha canviat per una visió patriarcal i sovint excessivament dominadora per part de l’home sobre la dona, provocada per les normes que havien dictat els homes. Mentre els mestres de la llei discutien, les dones no podien fer sentir la seva veu per defensar els seus drets.
En algun moment aquest plantejament arribà fins a Jesús “pot l’’home repudiar la seva esposa? Davant d’aquesta pregunta la resposta de Jesús és contundent; si el rebuig està en la llei, és per la duresa de cor dels homes i per la seva mentalitat patriarcal.
Déu va crear l’home i la dona perquè fossin una sola carn, tots dos són cridats a compartir el seu amor, la seva intimitat amb igualtat i en total comunió. Déu no pot beneir una estructura que generi superioritat de l’home sobre la dona. Després de Jesús, cap cristià pot legitimar amb l’Evangeli a la mà, res que promogui cap discriminació o submissió de la dona enfront de l’home.
Què fem els cristians per revisar i canviar comportaments, hàbits, costums i lleis que van en contra de la voluntat original de Déu al crear l’home i la dona? Quan la dona recuperarà el lloc que li pertany en el si de l’Església? Dues preguntes que esperen una resposta.
Lluís Saumell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Vull felicitar a totes les persones que han intervingut en aquest bloc, que el trobo molt adient amb la forma de ser de la parròquia, molt ben resolt en el seu contingut i ben realitzat des la seva vessant tècnica.
FELICITATS
Joan Trullas
Publica un comentari a l'entrada