18 de setembre 2009

Reflexions a la Paraula de Déu

Actitud de servei

Actitud de servei i no pas d’ambició és el que es demana per a una comunitat que vol ser cristiana i res millor que insistir a tots els implicats de posar-nos al servei de Déu i dels germans. Prou sabem que nosaltres, igual que els deixebles, no som super-homes ni àngels ni sants, encara. El text de la carta de Sant Jaume assenyala l’origen de les discòrdies comunitàries que té el seu centre en la cobdícia i l’ambició; el remei és sembrar la pau perquè neixi el fruit de la justícia.

A les nostres bústies arriba propaganda que sovint diu: “estem al seu servei, servir-lo és el nostre plaer, la nostra especialitat.” Són reclams quotidians de firmes comercials i de professionals de tota mena. També sentim sovint: “servir al poble” que és un altre lema dels polítics i homes públics, sobretot en campanyes electorals; doncs bé, per a tots aquests serveis als clients se’ls passa factura en diners o en poder. Aquest no és el servei que proposà Jesús als seus deixebles, futurs caps o guies del seu nou poble, l’Església, sinó un servei sense factura. No si val tampoc el formulisme “seguro servidor” que espera compensar-se d’altra forma.

Sí que ho és l’entrega incondicional i desinteressada. La vocació al servei proposada en l’Evangeli no és una tasca que ha de dur a terme únicament la jerarquia del poble de Déu, és un deure de tots els fidels que formem la comunitat. Pastors i poble hem d’estar al servei de la missió de Jesús, és a dir, al servei del Regne de Déu. Això ens iguala a tots. I ara que comença el curs val la pena de pensar-hi, i més quan el que ens uneix a tots és l’amor a Ell i als germans, per sempre.
Francesc Xavier de Dou