"No tingueu por"
Després dels diumenges de Pasqua i de les festes de la Santíssima Trinitat i Corpus reprenem les lectures dels diumenges de durant l´any.
Qui ens acompanyarà durant aquests diumenges serà l´evangelista Marc que avui ens ofereix una pàgina viscuda dels deixebles. Aquella nit van viure uns moments dramàtics que els van marcar profundament amb la tempesta calmada per Jesús en plena nit.
Una elemental lectura teològica d´aquest passatge ens farà descobrir l´esglésa. La narració de l´evangelista Marc té tota la frescor d´un relat explicat per un testimoni directe dels fets. Aprofundim, però, en aquest relat. A dins de la barca els deixebles estan angoixats. Mentrestant, Jesús dorm tranquil.lament, Jesús no se sent amenaçat. Els deixebles el desperten "no t´importa que ens enfonsem?" La por és un impediment per confiar en Jesús. Repetidament i en el transcurs dels pocs anys que Jesús estarà amb els seus deixebles els anirà repetint "No tingueu por!"
La resposta de Jesús és doble, "per què sou tan covards?" Els deixebles els falta confiança, no tenen valor de córrer riscs amb Jesús, els deixebles vuen la tempestat com si estiguessin sols, com si Jesús no estigués a la barca. El pitjor que pot passar en una Església en crisi és cultivar la por. La por engrandeix els problemes i desvetlla enyorances del passat. Ens porta a culpabilitzar el món en comptes d´estimar-lo, genera control i ofega l´alegria, endureix la disciplina i fa desaperèixer la fraternitat. On comença la por, acaba la fe.´
El que més es necessita en moments foscos és una reflexió serena i lúcida de la situació i una autocrítica serena de les nostres pors i covardies. Ens podem preguntar què aporto jo a la comunitat, pessimisme o confiança, intraquil.litat o pau.
Escoltem les paraules de Pau de la segona lectura, de quina manera ens urgeien: "l´amor que el Crit ens té, ens obliga". Potser nosaltres voldríem una Església lliure de sotracs i de retrucs i unes comunitats tranqui.les, lliures d´entrebancs i ensopecs. Una Església que viu en un món convuls no pot pretendre que el vaivé de les onades no l´inquieti. Només Jesús serà qui apaivagarà les onades com en aquella nit al llac de gGalilea. Confiem en Ell i tal com ens insiteix, no tinguem por!
Lluís Saumell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada