28 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Cal que ens convertim i donem fruit

Quan era menut vaig escoltar més d'una vegada la dita: " Déu té una maça que pega i no amenaça", i també l'exclamació "Déu l'ha castigat". Totes dues expressions eren manifestacions d'una creença popular molt arrelada. Déu es comporta amb la humanitat exactament igual que ens comportem els homes i dones entre nosaltres. Projectem envers Déu el pitjor de la nostra manera de ser. Nosaltres som venjatius, Déu és venjatiu. Nosaltres no perdonem, doncs Déu no en passa ni una. Aquesta forma de concebre Déu ve de molt lluny i ja estava molt arrelada en temps de Jesús.

En l'Evangeli d'avui llegim com li comentaren a Jesús dues notícies que van commocionar la població. Una es tractava d'una greu repressió política per part de Ponç Pilat, amb el resultat d’alguns morts, amb l'agreujant de ser realitzada en el Temple; l'altra un accident, la caiguda d'una torre que va produir divuit morts. Tots els interlocutors del Senyor esperen que Ell els aclareixi quins pecats havien comès aquelles pobres víctimes. La resposta de Jesús desconcertà. Per un costat desautoritzà tots aquells que prediquen i creuen en un "Déu castigador", i per un altre, aprofità l'impacte que va causar la notícia entre els presents per inculcar la idea que tots estem en situació de pecat i, per tant, ens cal conversió.

Tots, sigui quina sigui la nostra condició social, religiosa, cultural, hem de donar fruit. La nostra vida no pot ser estèril. Aquesta és la gran exhortació quaresmal, la conversió s'ha de traduir en fruits. És el segon ensenyament del passatge evangèlic d'aquest diumenge. Si en la primera part Jesús havia aprofitat dues notícies impactants, ara se serveix d'una figuera que era estèril (cal recordar que la figuera, com la vinya, eren símbol d'Israel). Aquí, el Senyor s'identifica amb el vinyater, qui prega a l'amo (el seu Pare) que tingui paciència. Jesús no vol que el seu treball de "tres anys" sigui inútil. Jesús ens diu que Déu és pacient i sempre ens dóna una nova oportunitat. Cal que no la desaprofitem. Conclusió: així com una figuera estèril no serveix per a res, la nostra vida ha de donar fruits, sinó serem uns inútils tant de cara a Déu, com de cara els homes. El més gran dels fracassos.

Josep m Jubany

27 de febrer 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 29
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Segona Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. La conferència es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Quatre mirades sobre la misericòrdia. El professor Armand Puig, rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià ens parlarà de "La misericòrdia divina i humana en la Bíblia"

Reunió, a les 20 hores, dels responsables de l'Esplai Sant Ildefons amb els pares dels nois i noies que hi assisteixen per explicar les propostes de les sortides de Setmana Santa (dels dies 19 al 22 de març)

Dimarts, 1
Casal Sant Ildefons: Projecció d’una pel·lícula musical

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dissabte, 5
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

24 de febrer 2016

Assemblea del 18 de gener: Reconeixement a José María Valverde

La Comunitat de Sant Ildefons té una història relativament curta, fou fundada a mitjans dels anys 40, però molt fecunda. Comunitat que gràcies al mestratge dels rectors que m'han precedit, Mn. Narcís Saguer, Mn. Joan Alemany, Mn. Lluís Saumell, i dels preveres que hi han anat col•laborant, va esdevenir molt aviat una comunitat on s’hi van aplegar moltes persones inquietes, i que van veure en el Concili Vaticà II una llum per viure la seva fe cristiana. Un d'aquests cristians inquiets i cultes fou José María Valverde.

Aquest 6 de juny, farà vint anys de la seva mort. Francesc Torralba, filòsof, ben conegut també per tots nosaltres, ha escrit amb motiu d'aquesta efemèride un llibre, amb el títol "Alteritat, abisme, i paradoxa. José María Valverde lector de Kierkegaard". El consell Pastoral va tenir la bona idea de convidar Francesc Torralba a l'assemblea mensual del mes de gener perquè ens presentés la seva obra. I, també per suggeriment del mateix Torralba, al P. Ramon M Nogués, qui va tractar al professor Valverde.

El P. Nogués ens explicà les lliçons que el professor Valverde impartí en una residència d'estudiants els anys seixanta, la importància que li donava a la Paraula, la naturalitat en què es confessava cristià, i com manifestava l'impacte que li produïa la lectura de l'Evangeli. Per a ell l'Evangeli eren com seqüències curtes d'una pel·lícula de Charlot. Cada seqüència és profètica i impacta.

Francesc Torralba ens feu una descripció de la personalitat de Valverde, home de religiositat substancial, austera, que va trobar en el pensador danès Kierkegaard el mirall en el qual reflectir el seu propi cristianisme.

22 de febrer 2016

Carta oberta a l'alcaldessa de Barcelona

És amb sentiment de tristesa que ens adrecem a vostè, senyora Colau, en la seva qualitat d'alcaldessa de Barcelona, i ho fem en la nostra condició de cristians.

En l'acte solemne de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona, que enguany es van concedir aquest mateix dilluns al saló del Consell de Cent, es van llegir uns versos que, amb el títol de Mare nostra, parodiaven el parenostre, l'oració central dels cristians que Jesús mateix, el Crist, ens va ensenyar i que és el més preuat llegat amb el qual ens adrecem al Pare de la Creació tots els cristians dels cinc continents. Han estat moltes les manifestacions orals i escrites que s'han sentit des d'aquell moment. No volem entrar en la polèmica i respectem totes les opinions.

Afortunadament, la llibertat d'expressió avui és un dret inalienable de tots, però aquest dret s'ha de conjugar amb tots els drets de caràcter fonamental que tenim reconeguts i protegits en el nostre ordenament jurídic; tota llibertat troba el seu límit en la invasió de l'àmbit de la llibertat dels altres, i tot dret és reconegut en relació als altres drets. Aquestes són les regles de la convivència i aquesta és la funció social del dret al qual han arribat sortosament els drets fonamentals com a columna vertebral dels ordenaments jurídics.

Per nosaltres, els cristians, el Pare Nostre ens acompanya i ens fa meditar el missatge central del cristianisme, que és l'amor de Déu als homes, la solidaritat de tots els cristians amb la humanitat sencera sense exclusions i el deure moral de perdonar i també de demanar perdó, tot pregant l'ajuda de Déu perquè així sigui. Avui l'adscripció a la fe no és cap obligació ni cap privilegi. A les presons, als camps de refugiats, en l'èxode, en la guerra, en la tortura i en el martiri, milers d'homes, dones i criatures, els cristians, imploren a Déu mitjançant el parenostre. Només cal veure les persecucions dels més febles, cristians i també no cristians, en el món d'avui per saber el dolor, la misèria i la trista realitat de la immensa majoria dels éssers humans.

La seva sensibilitat individual se'ns fa impossible de mesurar, però el seu patiment no és mesurable, perquè és del tot patent, manifest i insultant. Doncs bé, senyora alcaldessa, li preguem que d'ara endavant tingui en compte els sentiments de les persones que conformen la societat de la qual vostè és la primera responsable en la seva administració.


Josep M. Carbonell, Jordi López Camps, Eugeni Gay, Núria Gispert, Eduard Ibáñez, David Jou, Margarita Mauri, Carlos Losada, Josep Miró i Ardèvol, Núria Sastre, Francesc Torralba, Eudald Vendrell

21 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús es transfigura davant dels seus deixebles Pere, Jaume i Joan. Mentre prega dalt de la muntanya, el seu rostre pren un aspecte diferent (‘resplendent’ ens diu Mateu en el seu relat paral·lel: Mt 17, 2) i els seus vestits esclaten de blancor. Aleshores se li apareixen gloriosos Moisès i Elias, i parlen amb Jesús de la seva mort. Això ens diu l’inici del text de l’evangeli d’avui (Lc 9, 30-31). Se’ns presenta, doncs, una gran escena de la litúrgia de la Quaresma: la transfiguració de Jesús com a anunci del que serà el seu cos gloriós ressuscitat. Resurrecció precedida de la seva mort a Jerusalem, tema de la conversa entre ells, precisament traspassats de manera extraordinària: Moisès a Moab, a la vista de la terra promesa, sense poder entrar-hi, als 120 anys (Dt 34, 4-7), Elias endut al cel en un carro de foc enmig de la tempesta (2Re 2, 11); després, Jesús a la creu.

La transfiguració, gloriosa, acaba amb una proclamació des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo” (Lc 9, 35), semblant a la del baptisme de Jesús (Lc 3, 22), però afegint-hi ara que és l’“elegit”. Els deixebles gaudeixen de l’experiència i s’hi volen quedar (Lc 9, 32-33), potser sense adonar-se prou del tema de la mort.

La primera lectura ens parla de la promesa feta per Déu a Abraham d’una descendència incomptable, com les estrelles del cel. “Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia” (Gn 15, 6). I Déu fa l’aliança amb Abraham, de donar als seus descendents la terra des d’Egipte al riu Eufrates (Gn 15, 18). Text primordial sobre el nostre pare en la fe, escollit per Déu. Extraordinari punt de partida. Després, Moisès, i ara l’escollit és Jesús, que segella amb la seva mort la nova aliança.

I Pau, a la segona lectura, ens declara ciutadans del cel i ens incorpora a la transfiguració de Jesús: “tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor. Ell transfigurarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l’univers” (Fl 3, 20-21). Com a bons ciutadans del cel, doncs, hem de ser-ho també de la terra: participar, col·laborar, ser solidaris, fent la vida millor per a tots. Pau acaba dient com a resum que ens mantinguem ferms en el Senyor (Fl 4, 1). És la resposta al seu do.

Jordi Cors

20 de febrer 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 22
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Primera Conferència Quaresmal organitzada per l’Associació CIC i la nostra Comunitat. Es farà a l'auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre. El tema com a fil conductor serà: Quatre mirades sobre la misericòrdia. El professor Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia, ens parlarà d’ "Ètica de la compassió"

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Excursió i calçotada a La Floresta al Restaurant El Rancho Grande

Dissabte, 27
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall de 4 a 7 de la tarda. L'Esplai Sant Ildefons fa una excursió de nivell durant tot el cap de setmana (dies 27 i 28)

Diumenge, 28
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

17 de febrer 2016

L’ANY LITÚRGIC - QUARESMA 2016

Enmig del desert

L’evangeli del primer diumenge de quaresma de cada any comença amb l’estada de Jesús al desert, just després d’haver estat batejat per Joan Baptista. Segons tots els evangelistes, va ser l’esperit que rebé en el baptisme el qui el va guiar cap a aquell lloc solitari i allí va haver d’afrontar la temptació que qüestionava la seva persona i la seva missió. Per això, després de milers d’anys d’història del judaisme i del cristianisme, el desert pren una significació que sobrepassa el lloc físic i adquireix una dimensió simbòlica, que pot gratar i remoure també les nostres consciències. És cert que el desert és un lloc de silenci on es pot produir l’encontre amb Déu, quan és l’esperit de Déu el qui ens hi porta. Però el desert és també, i per sí mateix, el símbol d’un lloc eixut, on és difícil trobar-hi vida, on es fa molt difícil veure-hi clar, ja sigui per l’encegadora lluminositat d’un sol sufocant, ja sigui per les impenetrables boires de sorra que s’hi aixequen.

Avui, tots els pobles que formem part d’Europa ens trobem enmig d’un desert, on es fa molt difícil no sols veure, sinó tant sols albirar l’Esperit del Déu de Jesús. Els centenars de morts davant les illes gregues o de les costes d’Itàlia, la destrucció causada pel terrorisme al cor mateix de França, o les decisions polítiques de confiscar els béns dels refugiats, com acaba de fer el parlament danès, amb l’excusa de fer-los participar en les despeses ocasionades pels serveis que se’ls presten, ens porten a èpoques impensables d’incivilitat, d’opressió i de menyspreu de la dignitat humana. Mai el fanatisme, el materialisme i la indiferència no ens havia portat tan lluny, en l’època moderna, dels valors de la compassió i de la solidaritat.

Aquest any, el Papa Francesc l’ha proclamat l’Any de la Misericòrdia. En iniciar aquest temps de quaresma, no sabria dir exactament quina és la terra que trepitja la comunitat cristiana. Ben segur que pregarem per la nostra dissortada terra, per tanta i tanta gent que fuig del seu país només amb l’esperança de trobar una mà estesa que li permeti continuar vivint, ben segur que pregarem perquè hi hagi pau al món. Però no tinc gens clar si encara continuarem donant suport als qui, proclamant-se defensors de qualsevol seguretat, anorreen la llibertat i la dignitat dels homes i dels pobles. Cal que, durant aquest temps, preguem perquè sigui l’Esperit de Déu qui ens acompanyi al desert, al costat de Jesús, perquè puguem afrontar amb ell la temptació i, així, tornar a conèixer qui som i quina és la nostra missió.

Anton Ramon Sastre

14 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Lluc, sense cap pretensió de descriure un passatge de ciència ficció, ni de mostrar-nos Jesús com un súper heroi, utilitza el llenguatge simbòlic per expressar realitats difícils de plasmar amb paraules, com són les vivències i experiències internes.

Ens parla de l’Esperit Sant com aquell que porta la total llibertat, la creativitat constructiva i la saviesa per a discernir, i també del diable com expressió del fanatisme, la destrucció, l’engany i la mentida.

L’evangelista en la seva obra ens diu que Jesús és ple de l’Esperit i és qui el condueix al llarg de tota la seva vida. Pel que es veu, tot just després de la seva experiència fonamental en el Baptisme, l’Esperit l’empeny cap al desert. Què és el desert? Què hi ha al desert perquè l’Esperit hi condueixi Jesús? Com és que no el porta a Jerusalem o al temple? ¿Continua Jesús sentint la veu amorosa del Pare que li diu: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; avui jo t’he engendrat? Tant de bo intentem seguir-lo de prop per esbrinar o trobar alguna resposta.

Desert endins Jesús hi resta quaranta dies on és posat a prova pel diable. Amb quina subtilesa es presenta la temptació! Però Jesús que viu en un estat d’interiorització, actua amb discerniment i llibertat.

El temptador l’ataca just en la seva experiència més fonda. Per dues vegades, o sigui de manera insistent, l’interroga de forma persuasiva i amb un condicional: “Si ets Fill de Déu...“.

I Jesús, perquè és Fill de Déu, no se serveix de Déu, no es creu en una situació privilegiada, ni trontolla en la seva certesa i convicció que Déu és el seu Pare. Amb les seves respostes deixa entendre amb claredat que des del fons del seu ésser viu amb llibertat i responsabilitat total com escau a un Fill de Déu. Jesús no pretén resoldre les necessitats bàsiques i físiques per la via fàcil ni es deixa vèncer pel desig de poder ni per una credibilitat religiosa fàtua.

I nosaltres, aprofitem el desert –la vida en si mateixa com lloc de creixement i aprenentatge- per afermar-nos en la certesa que som fills i filles de Déu? Com responem davant la temptació de les riqueses, de l’honor, del poder i de la religiositat?

Esther Bochita

13 de febrer 2016

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món

Dilluns, 15

Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Concert de guitarra a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 17

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 20
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

12 de febrer 2016

Campanya de MANS UNIDES - Col·lecta contra la Fam

Planta-li cara a la fam: SEMBRA

La missió de Mans Unides és que les persones visquin, i visquin dignament. Volem contribuir a la transformació del món des de la força del nostre fonament, que és el seguiment de Jesús, qui s’apiadava de tanta gent perquè no tenien menjar. Per a això, necessitem omplir la nostra societat de cors compassius, solidaris, capaços d’obrir-se a les necessitats dels més vulnerables.

Sembrar cors que impulsin accions concretes per acabar amb la fam és el primer pas d’una sèrie de campanyes (2016-2018) en les que ens fixarem en les persones que pateixen la falta de seguretat alimentària i en les causes que les provoquen. La primera campanya, el 2016, afegeix al lema comú dels tres anys, la paraula “SEMBRA”: inici de tot el procés d’alimentació, activitat fonamental en la vida dels nostres socis locals i activitat comú en la nostra societat, que té associada en la nostra vivència cristiana, la paràbola del sembrador.

A Mans Unides estem convençuts que acabar amb la fam exigeix un enfocament integrat impulsat pel compromís de tothom, buscant i denunciant les seves causes, promovent la capacitat de les persones per transformar les relacions econòmiques i socials, i proposant canvis i millores en els sistemes econòmics i polítics. I així, d’aquesta manera, tots, amb les nostres mans unides, guiats per la justícia i la caritat, recorrerem junts el camí perquè tots tinguem els aliments de cada dia.

Com cada any als Arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà, per mitjà de l’anomenada Operació Enllaç, ens han estat assignats tres projectes, dos a l’Índia i un al Brasil, que hem d’assolir entre tots tres, i que són els següents:

Khunti (Jharkhand). Índia

Construcció d’una llar-internat per a infants de famílies indígenes
Els cal una llar-internat amb capacitat per acollir 130 nens i nenes. Mans Unides finançarà la construcció del nou edifici de dues plantes, amb dormitoris, sales d’estudi, banys, àrea d’infermeria, dos petits magatzems i espai per al personal. El pressupost és de 81.157 euros.

Lakhanpur (chattisgarh). Índia
Ampliació d’una llar-internat per a nenes de famílies indígenes
Sol·liciten l’ajuda de Mans Unides per a la construcció d’una segona planta amb dormitoris, sala d’estudi, àrea d’infermeria i banys. El pressupost és de 89.521 euros.

Açailandia, Santa Luzia, Pindaré-Mirim i Monçäo (Maranhao). Brasil
Accions estratègiques comunitàries per prevenir i combatre el tràfic de persones
Projecte que contempla 2 accions interconnectades en 4 municipis per evitar els nombrosos casos de tràfic humà relacionats amb extirpació d’òrgans, explotació sexual i laboral i l’adopció il·legal. Mans Unides finançarà el 54% del cost total d’aquest projecte. Els beneficiaris directes seran 990 persones. El pressupost és de 35.550 euros.

11 de febrer 2016

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Atenent que durant el Temps de Quaresma no hi ha celebracions baptismals, la propera celebració comunitària serà el diumenge 17 d'abril, ja en Temps de Pasqua.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

10 de febrer 2016

Carta d’agraïment de la Parròquia de Sant Paulí de Nola

Poc abans de les festes de Nadal, com en altres ocasions en anys anteriors, us desplaçàreu a la nostra comunitat de Sant Paulí de Nola un grup de persones de la vostra Parròquia amb la qual estem “agermanats”.

Ens vàreu fer una gran aportació d’aliments, i una molt important quantitat econòmica per col•laborar a l’ajuda que Càritas Parroquial de la nostra comunitat presta en la actualitat a 111 famílies mensualment, segons dades de l’any 2015, que passen moments difícils, i d’aquesta manera pal•liar dins del possible part de les seves necessitats. Agraïm de tot cor tan lloable iniciativa, i en aquest any de la “Misericòrdia” ho veiem com un signe de misericòrdia per part vostra, imatge de la gran misericòrdia que Déu té amb tots nosaltres.

Així mateix, la important aportació econòmica que ens heu fet ens permet adquirir aliments en períodes de baixes aportacions.

En nom de les famílies beneficiades, agraïm moltíssim la vostra col·laboració.

Barcelona, primer de febrer de 2016.


Josep Romero de l’Equip de Càritas de Sant Paulí

07 de febrer 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Pescadors d’homes

Realment és una gran sorpresa la forma com Jesús fa la crida a seguir-lo i segueix essent meravellós com els textos d’aquest diumenge reflecteixen la reacció dels apòstols, profetes, … de tots aquells que se senten cridats, també nosaltres potser. Si atenem a les lectures d’aquest diumenge veurem tres formes completament diferents de respondre a la crida, però amb elements comuns: el context de Sant Pau, Isaïes o Sant Pere no tenen res a veure, però reuneixen, al meu parer, uns elements comuns significatius. En primer lloc, l’extracció social dels que són cridats : mentre Isaïes era més aviat de l’aristocràcia espiritual i Sant Pau de la classe dirigent, Pere és un home corrent, voluble i canviant, amb un gran cor. Tots som cridats, des dels més humils als més elevats, no hi ha distincions que assenyalin o afavoreixin els uns davant dels altres. El que compta no és la perfecció moral sinó la voluntat del seguiment sincer i honest. I la reacció de tots tres és semblant: la sorpresa i la meravella de la crida, de reconèixer en Déu i en Jesús allò que d’alguna manera hem anat buscant en la nostra vida i, de sobte, se’ns presenta de forma clara i nítida.

En segon lloc, tots els cridats se senten pecadors, indignes, impurs, petits… cadascú ho diu amb les seves pròpies paraules i se n’adonen de la seva condició humana, limitada, inconstant. Sembla com si la consciència de la petitesa humana fos una condició per sentir-se cridat. Quan Jesús acull Pere o quan el profeta se sent acollit per Déu, tenen més consciència que mai de la seva limitació però sense aquesta consciència no podrien ser cridats. D’una banda pecadors i de l’altra salvats i conduïts per la mà amorosa de Déu.

En tercer lloc, després de l’acolliment a la nostra pobra realitat humana, esdevé la millor prova que el seguiment de Jesús ha de ser total: desaferrar-nos de tot allò que ens lliga, l’alliberament de tot allò que no és important, i la plena disponibilitat a l’amor de Déu. En el text d’Isaïes el profeta s’ofereix: ‘Aquí em teniu, envieu-me a mi’. En l’Evangeli ens diu que després de la pesca miraculosa (la promesa que ens fa Jesús), van tornar a terra les barques i ho van deixar tot per marxar amb Jesús, lliures i amb plena confiança. Una actitud encara encertada en els nostres dies.

Lluís Sánchez Rissech

06 de febrer 2016

La setmana dia a dia

Dilluns, 8
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimarts,
9
Casal Sant Ildefons: Celebració del Carnestoltes

Dimecres, 10

Dimecres de Cendra. Inici del Temps de Quaresma

Dijous, 11
Jornada Mundial del Malalt

Dissabte, 13

Activitats de l'Agrupament Escolta i de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 14

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Col·lecta de la Campanya contra la Fam al Món.

04 de febrer 2016

Assemblea de febrer: Espirituals sense religió

El dilluns dia 8 de febrer, a les 8 del vespre, se celebrarà l'Assemblea mensual. El tema del qual parlarem aquest mes serà “Espirituals sense religió”. Laia de Ahumada ha escrit un llibre amb aquest títol a partir d’unes entrevistes a persones que tenen una voluntat de viure l’espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses.

En aquest acte hi participaran l'autora, Laia de Ahumada, l'editor del llibre, Ignasi Moreta, el poeta i filòleg, Carles Duarte i la psicòloga i mestre zen, Laia Montserrat.

Amb trobades com aquesta la comunitat de Sant Ildefons vol continuar sent fidel a la seva tradició de facilitar un fòrum de diàleg i intercanvi entre diferents concepcions de la vida i de la fe. Ho varem fer ja el curs passat en l'assemblea del mes de gener parlant de dues visions no confessionals de l'ètica. En aquesta ocasió ho fem amb persones que viuen "sense religió" però no d'esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Us hi convidem molt especialment.

El Consell Pastoral

03 de febrer 2016

Conferències Quaresmals 2016

Organitzen: Associació CIC i Comunitat de Sant Ildefons

Quatre mirades sobre la misericòrdia


El Papa Francesc ha anunciat l’any de la misericòrdia. Ens volem preguntar què és la misericòrdia i com exercir-la en el nostre compromís diari. Per això, proposem quatre mirades diferents sobre el mateix tema que ens permetran entreveure la riquesa d’aquesta virtut humana que, a la vegada, és un sentiment i un valor de primer ordre.

També volem reflexionar sobre la misericòrdia de Déu i les implicacions que té aquesta afirmació teològica en la nostra vida de creients.

Ser misericordiosos és sentir la misèria de l’altre en el propi cor, experimentar el dolor de l’altre com a propi. Aquesta unió amb l’altre ens mou a l’acció i a la transformació social, a comprometre’ns activament per construir un món més humà i més càlid.”

Les conferències es faran a l’auditori de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205 a les 8 del vespre, quatre dilluns seguits, els dies:

22 de febrer
Ètica de la compassió
Prof. Joan-Carles Mèlich.
Dr. en Filosofia i Prof. F. de l’Educació






29 de febrer

La misericòrdia divina i humana en la Bíblia
Prof. Armand Puig
Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià
7 de març
La misericòrdia: una mirada social
Prof. Mar Galceran
Prof. URL i coordinadora de projectes del Lloc de la dona


14 de març
La misericòrdia: una mirada filosòfica
Prof. Francesc Torralba
Filòsof i teòleg

02 de febrer 2016

Celebració de la festa de Sant Ildefons

El passat dissabte 23 de gener, vam celebrar la festivitat del nostre Sant Patró. Com ja és habitual els darrers anys, el bisbe Sebastià Taltavull va presidir la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre, concelebrada amb Mn. Josep M. Jubany, Mn. Lluís Saumell, Fra Ferran Aguiló, Fra Josep Gendrau, i Fra Francesc Linares, Pare Guardià de la Comunitat Franciscana del carrer Santaló, assistits pel diaca Mn. Xavier de Dou.
Mn. Salvador Torres, rector de la parròquia germana de Sant Paulí de Nola, va excusar la seva presència per causa d’un accident recent.

Es va presentar la Memòria de l’any 2015, que deixa constància de tota la tasca feta durant l’any que hem acabat, tot recordant les Assemblees de l’any, les diferents i successives Campanyes, així com la solidaritat envers els nostres germans més desafavorits per la crisi econòmica actual, i els esdeveniments més remarcables.

Acabada l’Eucaristia Mn. Jubany va tenir unes paraules d’agraïment pel bisbe Taltavull, pels mossens que ens acompanyaven i per totes les persones que participen en les diferents tasques de la comunitat. Tot seguit vam baixar al soterrani per continuar la celebració amb un refrigeri i poder compartir una estona de conversa entre tots els qui hi van assistir.

01 de febrer 2016

Jornada Mundial de la Vida Consagrada

Demà dimarts 2 de febrer, festivitat de la Presentació del Senyor, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada amb el lema, "La vida consagrada, profecia de la misericòrdia". Aquest mateix dia es clausura l'Any de la Vida Consagrada.

El papa Francesc ha dit que: «La vida consagrada és al cor mateix de l'Església com a element decisiu per a la seva missió, ja que "Indica la naturalesa íntima de la vocació cristiana i l'aspiració de tota l'Església Esposa cap la unió amb l'únic Espòs".

«Les persones consagrades són signe de Déu en els diversos ambients de vida, són llevat per al creixemen d'una societat més justa i fraterna, són profecia del compartir amb els petits i els pobres. La vida consagrada, així entesa i viscuda, es presenta a nosaltres com realment és: un do de Déu, un do de Déu a la Església, un do de Déu al seu poble. Cada persona consagrada és un do per al poble de Déu en camí».