12 de maig 2011

Catequesi Familiar de maig: Temps Pasqual - L'Ascensió

Presentem un resum dels punts essencials que formen el testimoni que donen els quatre evangelis sobre la resurrecció de Jesús i la seva Ascensió. La finalitat d’aquesta presentació, és adonar-se que, a través de les quatre narracions corresponents als quatre evangelis, aparentment plenes de detalls, se’ns proclama un sol missatge que ens fa copsar el cor de l’experiència que els deixebles van viure en la Pasqua de Jesús i el naixement de l’Església.

Convé recordar i tenir ben present que es tracta d’una sola i mateixa experiència, viscuda per un grup relativament petit de persones: els deixebles de Jesús: un petit grupet de dones i la comunitat d’onze deixebles.

Cal també recordar, que nosaltres coneixem aquests esdeveniments per mitjà del que van escriure els autors dels evangelis uns 20 o 30 anys després d’una relativament llarga tradició oral. Ja sabem que una tradició oral facilita que la memòria viva d’un grup, fàcilment generi variacions, oblits, equivocacions...

Les persones que van escriure els evangelis, haurien pogut preferir posar-se d’acord i escriure una mateixa tradició oral. Ara tindríem una sola narració i pensaríem que ens ho explicarien exactament tal com va passar.

Però hem de pensar que més aviat és una gran sort tenir quatre versions d’un mateix fet, si són resultat de quatre tradicions orals. Cada tradició oral, remarca els fets segons la importància que li dóna. Cadascuna remarca la manera com se li ha transmès, i la manera com ho viu.

Tenint en compte tot això, ja sabem que no podem saber exactament com van anar les coses i com es va presentar Jesús ressuscitat als deixebles, però sabem com ho recordaven, com ho explicaven la majoria d’ells i sobretot com els evangelistes ho ensenyaven perquè tots els cristians ho creguessin de la millor manera possible.

L’evangelista Joan acaba així el seu evangeli: - Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Malgrat la varietat de testimonis, es remarquen molt bé uns fets en els que coincideixen tots els evangelis.

1.- Es destaca un esquema que no falla en cada versió:

a)- Les dones van al sepulcre.
b)- Trobada de Jesús amb les dones.
c)- Jesús envia les dones als deixebles.
d)- Jesús es troba amb els deixebles.
e)- Jesús torna al Pare

2.- Es repeteix que els deixebles tenien moltes dificultats en creure en la resurrecció de Jesús, donat que no comprenien perquè “havia de morir, si era el Messies”.

En el seu evangeli, Lluc acaba el llibre dient: - Això és el que Jesús va dir quan encara estava amb els deixebles: - Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.

Llavors els obrir el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar al tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès: l’Esperit Sant.

3.- Al començament del llibre dels Fets dels Apòstols, Lluc diu:
Després de la passió, Jesús es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer, i els parlava del Regne de Déu.

Lluc ens diu que aquest temps que Jesús ressuscitat va passar convivint amb els apòstols va durar quaranta dies.

Ja sabem que el nombre quaranta tenia un sentit simbòlic que significava un temps important i llarg al marge del temps que pogués durar. Així doncs, no sabem ben bé el temps que va durar aquesta quarentena que Jesús ressuscitat va conviure amb els deixebles, però sabem que el va dedicar a ensenyar de valent als deixebles com havien d’entendre les Escriptures i creure de veritat tot el que havia passat amb Jesús.

El TEMPS PASQUAL que celebrem cada any després de Pasqua, és el record que la litúrgia ens fa viure cada any del temps Pasqual de Jesús, tot preparant la festa de l’Ascensió i la PENTECOSTA.