Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

"L’Església camina amb la humanitat, comparteix les seves esperances i les seves ferides, escolta els interrogants de cada època i es deixa interpel·lar per tot allò que concerneix l’existència dels homes i de les dones d’avui. Per això, quan s’adreça a la vida pública, ho fa respectant la missió pròpia de les institucions i la legítima responsabilitat dels qui han rebut el mandat de legislar. Reconeix l’autonomia de les realitats terrenals i la distinció entre comunitat eclesial i comunitat política; i, precisament des d’aquesta consciència, aporta una reflexió nascuda del desig de servir el bé comú i de recordar allò que fa veritablement humana la convivència."

"Espanya ha sabut mirar l’ésser humà com quelcom més que una peça de l’ordre social, econòmic o polític: l’ha reconegut com a criatura oberta a la veritat, dotada de llibertat i moguda per una set d’eternitat que cap realitat temporal no aconsegueix extingir; en una paraula, com algú la dignitat del qual precedeix tota utilitat i al servei del qual està sotmesa l’acció legislativa."

"Cal reconèixer que la societat i la mateixa Església no sempre van estar a l’altura de les intuïcions que trobaven ressò en la seva pròpia tradició cristiana."

"Des d’Espanya, la reflexió de l’Escola de Salamanca —i de manera particular fra Francisco de Vitoria, juntament amb altres dominics i jesuïtes— va contribuir a formar una consciència jurídica i moral capaç de recordar que l’autoritat porta sempre amb si una responsabilitat i que tot ésser humà ha de ser reconegut com a subjecte de drets i deures."

"La comunitat internacional continua preguntant-se com construir la pau sobre el reconeixement de la persona i no sobre la imposició de la força."

"Aquest llegat també viu en aquestes Corts, cada vegada que el legislador es pregunta com fer que el possible sigui just, que el legal sigui veritablement humà i que la voluntat de la majoria custodiï aquells béns que pertanyen a tothom i respecti allò que cap majoria no pot legítimament vulnerar."

"Avui, els nous mons que s’obren davant nostre ja no es dibuixen en els mapes: es despleguen en la tècnica, en l’economia, en la biomedicina i en l’univers digital, on el poder humà arriba a àmbits cada vegada més delicats de la vida personal i social."

"La tecnologia en si mateixa no és neutral perquè pren el rostre de qui la concep, la finança, la regula i la utilitza; per això, davant les transformacions del nostre temps, el nostre discerniment s’ha de centrar en quin lloc ocupa la persona humana en les nostres decisions, i com es plantegen avui, de manera nova, la dignitat del treball, la solidaritat, la política social i el bé comú."

"Si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tenir les nostres societats? Pot anomenar-se plenament justa una comunitat que deixa a l’ombra el nen encara no nat, l’ancià, el malalt, qui sofreix en silenci o qui depèn completament de la cura dels altres?"

"La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una meta de civilització."

"Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins al seu ocàs natural, en cada circumstància de la seva existència."

"La grandesa moral d’una nació es manifesta, sobretot, en la seva capacitat d’acompanyar, protegir i estimar aquelles vides que travessen una fragilitat més gran."

"El bé comú és, en cert sentit, la forma social de la dignitat humana. No consisteix en la mera suma d’interessos particulars, sinó en el conjunt de condicions de la vida social que fan possible a les associacions i a cadascun dels seus membres l’assoliment més ple i més fàcil de la pròpia perfecció. Quan el bé comú deixa de ser horitzó compartit, l’acció pública corre el risc de fragmentar-se en interessos parcials, incapaços de custodiar allò que pertany a tothom."

"La família serà sempre la primera escola d’humanitat on s’aprèn, abans que en cap altre lloc, la gramàtica elemental de la convivència: rebre la vida, cuidar l’altre, perdonar, servir i pertànyer."

"Allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans."

"La situació dels migrants i refugiats exigeix una resposta que miri les persones, afronti les causes que les obliguen a marxar i vagi més enllà de la mera gestió de fluxos. D’aquí neix una doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d’integració; i promoure, al mateix temps, el dret a romandre a la pròpia terra, treballant perquè ningú no hagi d’abandonar casa seva per manca de pau, de seguretat o de condicions dignes de vida, per les desigualtats econòmiques i els efectes de la crisi climàtica."

"En els darrers anys, les rutes cada vegada més perilloses han evidenciat l’altíssim cost d’aquesta realitat, tantes vegades amagada o ignorada. Moltes persones continuen sent preses de traficants i contrabandistes que s’aprofiten de la seva desesperació. Cal reforçar la prevenció, el rescat i l’assistència a les víctimes, especialment en el marc d’una cooperació regional i multilateral."

"El món travessa una profunda crisi espiritual i cultural, que es manifesta en múltiples formes de violència, polarització i desconfiança recíproca. En aquest context, la pau es presenta com una aspiració política i, encara més, com una veritable exigència moral. Reclama una paraula pública que respecti qui pensa diferent, institucions posades al servei de la trobada, una memòria històrica que cerqui la veritat i la reconciliació i una vida social capaç de sostenir l’amistat cívica i el respecte mutu enmig de la discrepància."

"Les armes poden imposar un silenci temporal; però mai no podran edificar una pau autèntica i duradora."

"Preocupa que, en diversos llocs del món, i també a Europa, torni a presentar-se el rearmament com a resposta gairebé inevitable davant la fragilitat de l’escenari internacional."

"La veritable seguretat, en canvi, neix de la justícia, del diàleg pacient, del respecte al dret internacional i d’una política capaç de posar la vida dels pobles per damunt dels interessos que es beneficien de la guerra. També el desenvolupament de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial en l’àmbit militar exigeix una vigilància ètica rigorosa, perquè les decisions sobre la vida i la mort no siguin mai descarregades sobre automatismes ni sostretes a la responsabilitat moral de la persona humana."

"La comunitat internacional és cridada a redescobrir el valor indispensable del diàleg com a camí pacient cap a acords justos i duradors, fonamentats en el respecte als tractats, en la transparència de l’acció diplomàtica i en la voluntat sincera d’anteposar la pau al recurs a la força. D’aquí neixen la confiança i l’esperança."

"Com recorda el lema de la Unió Europea, In varietate concordia, la unitat veritable no uniformitza, sinó que cohesiona en la diversitat, fent de les cultures, sensibilitats i tradicions una ocasió d’enriquiment mutu."

"La pluralitat política no hauria de degenerar en desqualificació permanent de l’adversari."

"En una convivència madura, fins i tot el conflicte pot convertir-se en camí cap a la pau, quan les diferències es deixen mitigar per l’escolta i s’ordenen al reconeixement de les necessitats, els anhels i les capacitats de tothom."

"Les paraules poden obrir camins o tancar-los; poden il·luminar la realitat o deformar-la fins a fer impossible la trobada. Qui exerceix una responsabilitat pública té, per això, una obligació especial de custodiar la paraula per desarmar el llenguatge. La fermesa no exigeix menyspreu; la discrepància no comporta humiliació."

"Sense confondre el pla jurídic amb el moral, convé recordar també que la llibertat necessita una comprensió plena de si mateixa. Ser lliure no significa únicament estar lliure de coaccions o disposar de moltes possibilitats d’elecció; significa poder reconèixer el bé i adherir-s’hi responsablement."

"El dret ha de servir al bé, la justícia posa límits a la força, el poder necessita legitimitat, els pobres pertanyen plenament a la comunitat, l’estranger ha de ser acollit conforme a la seva dignitat i la vida humana mai no pot ser tractada com una mercaderia."

"Una llei no assoleix la seva veritable grandesa pel mer fet d’haver estat formalment aprovada; l’assoleix quan, a més de ser vàlida en la seva forma, pot comparèixer davant la dignitat de la persona i sortir d’aquest examen sense avergonyir-se."

"Espanya pot oferir molt en aquest camí. Compta amb una llengua que uneix continents; una tradició cultural, jurídica i espiritual que ha sabut posar en diàleg fe i raó, dret i consciència, unitat i pluralitat. Aquesta experiència històrica recorda també el valor de la concòrdia i de l’esforç pacient per construir una convivència pacífica i justa."