Comunitat Cristiana Sant Ildefons | Barcelona

A l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús s’apiada de la gentada perquè són com ovelles sense pastor. Una imatge que avui pot fer-se’ns fàcilment familiar. Amb la crisi en l’ensenyament i la sanitat, la corrupció política i els problemes en l’habitatge, la societat cada vegada més polaritzada i tantes guerres, la fragilitat emocional que percebem en els joves o el canvi de paradigma que estem vivint amb les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial, no és estrany si sovint ens sentim desorientats o desanimats.

El text fa que em pregunti qui som nosaltres en aquests lectura: som aquella multitud perduda, o bé som els deixebles a qui Jesús envia? Possiblement siguem tots dos, de vegades tristos i desesperançats, i d’altres vegades cridats a trobar les ovelles perdudes (també la que portem dins) per anunciar “que el Regne de Déu és a prop”, per curar malalts, per purificar les intencions dels germans, per ressuscitar cada dia i treure les pors que paralitzen o agredeixen allà on puguem. En definitiva, acompanyant, dedicant estona als altres per escoltar i entendre quines són les necessitats reals del nostre proïsme i respondre-hi.

L’última recomanació del text és també molt clara i necessària: “No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar”. Estem cridats a escampar i fer créixer els nostres dons, a no quedar-nos-els només per a nosaltres i aprofitar-nos-en sinó a repartir-los i regalar-los amb la mateixa generositat amb què ens han estat donats, sense queixar-nos i amb l’alegria que l’evangeli anuncia.

Seguim, doncs, Jesús que ens crida pel nostre nom i anem, amb la nostra fragilitat d’ovella, a cercar les altres per anunciar que Jesús és viu!

Bruno Parellada