El més llegit del mes
26 d’abril 2026
Reflexions a la Paraula de Déu
Compartir
Fets dels Apòstols (2, 37-38): «Quan van sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols: —Germans, què hem de fer? Pere els va respondre: —Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant. Perquè la promesa és per a vosaltres i per als vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre».Les persones que treballen en qualsevol punt del món, siguin o no de les nostres esglésies o de les nostres religions, ajudant els altres sense buscar més recompenses, són persones responsables que fan que, malgrat les guerres, arribi el consol i l’ajuda humanitària a milers de persones i famílies. Són metges sense fronteres, bombers sense fronteres, rescatadors sense fronteres, i molts altres «sense fronteres». Tots ells són “àngels”, persones que també trobem a les nostres ciutats, perquè n’hi ha a tot arreu. Això és compartir.
També ho diu el Salm (23, 1-4): «El Senyor és el meu pastor, no em manca res. Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom.» Això és compartir.
Diu la Primera carta de Pere (20-21): «En efecte, què té de gloriós aguantar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu. Aquesta és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per vosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades.»
Aquesta vocació, que hem rebut per obra de l’Esperit Sant, l’hem de posar en pràctica a les nostres ciutats. Ho veiem cada dia: persones que acaben d’arribar i que viuen, si els deixen, sota els ponts de les autopistes, en un descampat o simplement amb quatre cartons en una vorera del carrer. Tenim moltes ONG que ajuden: impliquem-nos-hi, que les tenim a prop. Això és compartir.
Evangeli segons Joan (10, 2-4). «El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.»
Jesús és “la porta”: som nosaltres persones que escolten la seva veu? Jesús ens coneix per les nostres obres bones? Confiem que, en aquest món on vivim sense habitatges ni refugis, Ell és “la porta” a través de la qual entraran les persones lliures, i que hi trobaran el nostre ajut, consell i compromís. En l’Eucaristia compartim amb tots els germans i germanes el pa i la paraula que ens dona generosament.
Pere Rius



Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada