El més llegit del mes
07 de desembre 2025
Reflexions a la Paraula de Déu
Una veu crida en el desert
Necessitem esperança col·lectiva i personal esperant poder tenir la força d’infondre il·lusió i possibilitat de millora en les situacions complicades que la vida ens posa al davant.
El nostre país i el món en general necessiten que els qui intentem seguir Jesús de Natzaret creguem que les coses i les situacions personals i col·lectives poden i han de ser modificades a la llum de l’Evangeli. No serà fàcil, però és del tot necessari el nostre compromís.
Les lectures d’avui ens conviden a esperar d’una manera activa. Isaïes ens anuncia el que ja s´ha acomplert amb el naixement de Jesús i ens descriu un futur on regnaran els valors “...abatrà el violent...farà justícia als desvalguts...”, un regne de convivència fraternal entre contraris.
La predicació de Joan Baptista en el desert obrint una ruta pel Senyor, com ja havia anunciat Isaïes, denunciant la falsedat i la poca honestedat de molts fariseus, convida tothom a la conversió.
Quants paral·lelismes podríem fer en aquest nostre temps prenent com a referent les denúncies profètiques i evangèliques!
Avui sembla un escarni parlar de l’esperança en front del sofriment de tantes persones que els és molt difícil tot. Els sense llar, els joves que no poden tirar endavant els seus projectes, els jubilats que no poden subsistir, les violències i guerres ...
Per tot això, esperem que la nostra opció compromesa per ajudar a canviar aquestes situacions sigui l’aportació al Nadal que s’acosta. I també que els que ja acabem el nostre camí no perdem l’esperança del trobament definitiu amb Jesucrist.
Ignasi Garcia i Clavel
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada