SANT ILDEFONS

Publicà o fariseu?

Lluc ens ofereix avui un evangeli en el qual clarament, a la llum de les paraules de Jesús, hi presenta un personatge bo i un de dolent: el publicà que es confessa pecador i que demana la gràcia de Déu per sentir-se perdonat, i el fariseu que es considera a si mateix un ésser superior espiritualment i moralment. Fins aquí, tot fàcil d’entendre i reflexionat, ja que la humilitat és sempre el valor primer que Jesús ens demana: fer-nos petits, ser com els més senzills, sempre aprenents i mai mestres, sempre en camí.

Però també hem après que no podem ser maniqueus i que dins nostre coexisteixen el pecador i l’orgullós, el mestre i l’aprenent, la humilitat i l’orgull; en suma, el bé i el mal, i només acceptant això podem veure’ns com realment som. Sovint parlem, exemplificant-ho en d’altres, que hem de ser capaços que el nostre orgull no ens jugui males passades. Segur que ens hem trobat sovint que les nostres paraules diuen una cosa i el nostre ego ens fa actuar de forma diferent i distant. Potser ens sentim tan plens que no podem rebre res més, tan compromesos que ningú ho pot fer millor que nosaltres, tan savis que no hi ha res més a aprendre, i això ens fa sentir moralment superiors i capaços de donar lliçons.

També en l’experiència espiritual caiem sovint en la temptació de prendre el nostre model com el que està bé i menystenim altres camins que ens semblen menors, pitjors o equivocats. L’Església viu en moments d’incertesa i de dubte: com serà el futur, qui prendrà el relleu, quin serà el camí del cristià del segle XXI, quin és el camí espiritual que pot acollir els cristians en l’era de les xarxes socials i la falsedat establerta com a valor? Una resposta podria ser: jo sé el que convé i jo en soc el model, o, potser una altra, més lúcida a la llum del text d’avui, seria: tots caminem a la intempèrie i hem d’acceptar que tots anem fent camí de la millor manera que podem i que també ens equivoquem. Al nostre petit ego li costarà molt d’acceptar, però pot ser un bon exercici posar-se en el lloc espiritual de l’altre, lluny d’estereotips i etiquetes.

Adonar-nos de la simplificació que representa la dualitat no ens és difícil, però sí que ho és animar-nos a reconèixer-ho i canviar, tot acceptant humilment que sempre podem aprendre.

Lluís Rissech