SANT ILDEFONS

14 - Drets

Rerum Novarum

27. Els drets, siguin de qui siguin, han de ser respectats sagradament, i perquè tothom pugui conservar els seus, el poder públic ha d’administrar, impedint o castigant els greuges. Només que en la protecció dels drets individuals caldrà posar una atenció principalment en els febles i els necessitats. Perquè una nació de gent rica, protegida pels seus propis recursos, necessita menys la protecció pública; la classe humil, en canvi, mancada de tot recurs, confia més en el patrocini de l’Estat. Per tant, com que els assalariats formen part de la multitud necessitada, l’Estat els ha d'abraçar amb especial cura i providència.

Fratelli Tutti

22. Moltes vegades es percep que, de fet, els drets humans no són iguals per a tothom. El respecte d’aquests drets és condició prèvia per al mateix desenvolupament social i econòmic d’un país. Quan es respecta la dignitat de l’home i els seus drets són reconeguts i tutelats, floreix també la creativitat i l’enginy, i la personalitat humana pot desplegar les seves múltiples iniciatives a favor del bé comú. Però observant amb atenció les nostres societats contemporànies, trobem nombroses contradiccions que ens porten a preguntar-nos veritablement la igual dignitat de tots els éssers humans, proclamada solemnement fa 70 anys, és reconeguda, respectada, protegida i promoguda en totes les circumstàncies. Al món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, alimentades per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, descartar i fins i tot matar l’home. Mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, una altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada i els seus drets fonamentals ignorats o violats. Què diu això sobre la igualtat de drets fonamentada en la mateixa dignitat humana?

Comentari

Malgrat les diferències d’abast i to, ambdues encícliques comparteixen un compromís ferm a favor de la dignitat i els drets dels més vulnerables perquè són són la base inqüestionable per a qualsevol societat justa.  Rerum Novarum ofereix un marc de protecció dins el context social i laboral propi de finals del segle XIX, mentre que Fratelli Tutti alerta sobre una injustícia mundial sistèmica que exigeix resposta global, una solidaritat intercultural i una acció política concertada a escala planetària.

Rerum Novarum posa l’atenció principalment en la situació dels treballadors i dels pobres. L’encíclica destaca que l’Estat té el deure de garantir la protecció social i legal dels més desafavorits, especialment els que cobren un salari i poden estar més exposats a ser explotats. Per això, considera fonamental que les institucions públiques s’hi impliquin i facin la seva part per evitar abusos. Aquesta mirada posa sobre la taula la responsabilitat que tenen els governs a l’hora de vetllar per la justícia laboral i social.

Per la seva banda, Fratelli Tutti fa un clam molt més global i també denuncia les coses que no estan bé. En un món ple de desigualtats grans, de gent molt rica i molta altra marginada, el papa Francesc diu que, tot i que s’hi parla molt de drets humans, moltes vegades aquests no es respecten perquè alguns models econòmics i les ideologies poden el benefici propi davant de tot. Aquesta encíclica denuncia que les injustícies i violències no són només culpa de les persones, sinó que estan molt arrelades en les grans institucions polítiques, econòmiques i culturals que les mantenen. Per això, demana que repensem bé la nostra manera d’actuar i que canviem radicalment els sistemes que perpetuen tot això, per tal que la igualtat no sigui només paper mullat.

En un món on encara hi ha moltes injustícies i molts drets no es respecten, aquestes dues encícliques ens serveixen de font d’inspiració per seguir treballant per fer justícia i posar la persona al centre de tot. Ens recorden que la dignitat i els drets no són abstractes, sinó que s’han de veure reflectits en fets reals que ajudin sobretot els que ho passen pitjor.