SANT ILDEFONS

Rerum Novarum

17. (...) A ningú se li mana socórrer els altres amb allò que pertany als seus propis usos i a les necessitats dels seus. De fet, ni que doni als altres allò que ell mateix necessita per conservar el que és aconsellable i adequat per a la persona perquè ningú ha de viure de manera inconvenient. Però quan s’ha atès prou la necessitat i el decòrum, és un deure donar als necessitats el que sobra.

Fratelli Tutti

117. Quan parlem de tenir cura de la casa comuna que és el planeta, recorrem a aquell mínim de consciència universal i de preocupació per la cura mútua que encara pot quedar en les persones. Perquè si algú té aigua de sobres, i tot i així la cuida pensant en la humanitat, és perquè ha assolit una altura moral que li permet transcendir-se a si mateix i al seu grup de pertinença. Això és meravellosament humà! Aquesta mateixa actitud és la que cal per reconèixer els drets de tot ésser humà, encara que hagi nascut més enllà de les pròpies fronteres.

Comentari

Les encícliques coincideixen a dir que cal anar més enllà de l’interès propi i mostrar una generositat que superi allò que la justícia exigeix. Totes dues recalquen que ajudar els més vulnerables és un deure moral que no es pot limitar al simple compliment.

Rerum Novarum posa la solidaritat sobretot en l’àmbit de les relacions personals i familiars. Aquesta carta insisteix que ajudar els més pobres ha de venir de la generositat amb el que sobra, però sempre després d’assegurar la pròpia dignitat i dels propers. Aquí, la responsabilitat és més individual i la redistribució justa dels recursos es pensa en un context local, més proper i concret.

En canvi, Fratelli Tutti amplia aquest concepte i parla d’una solidaritat que és per a tothom i per a tot el planeta. Va més enllà de la responsabilitat cap a la persona a qui pots veure i s’estén a tota la “casa comuna”, és a dir, la natura i la vida sencera. Aquesta encíclica fa una crida a comprometre’s de manera global, sense importar límits geogràfics, culturals o generacionals. Parla d’una ‘altura moral’ que ha d’inspirar tant les persones com les comunitats a reconèixer que tots som germans i a cultivar la cura del bé comú en totes les seves dimensions. Així, mentre que Rerum Novarum posa l’accent en la solidaritat i la generositat en el context més proper, Fratelli Tutti en fa una crida a escala global, defensant una fraternitat que inclou totes les persones i éssers, pensant en canvis socials i ecològics importants.

Al final, totes dues encícliques ens demanen que siguem generosos i solidaris, però cadascuna ho fa des d’un punt diferent: Rerum Novarum ho mira més des del que tenim al voltant, mentre que Fratelli Tutti ens parla d’un compromís que abraça tot el planeta. Cal tenir en compte que avui dia, en el món que vivim, gran part d’aquest esperit d’igualtat i solidaritat també es manifesta a través d’eines públiques com els impostos i la redistribució de riquesa. Donar una mica aquí i allà ja no és suficient, perquè això no arregla les causes de la pobresa ni substitueix la responsabilitat que tenim entre tots perquè tothom tingui el que necessita per viure dignament.