SANT ILDEFONS

"Les meves ovelles escolten la meva veu, jo les conec i elles em segueixen.”

En aquest quart diumenge de Pasqua, trobem a Jesús en la figura del “Bon Pastor”; el pastor responsable i protector, que coneix i té cura de totes i cadascuna de les seves ovelles. Aquestes ovelles som nosaltres, el seu ramat, el seu poble, un poble que s’estén a tota la humanitat.

Les lectures d’aquest quart diumenge de Pasqua ens parlen precisament d’això, de la relació, o millor dit, del vincle que Déu estableix amb tots els homes i dones de bona voluntat, que són el poble de Déu. Jesús, però, a través dels seus apòstols, ens posa deures i ens fa un encàrrec: ser els seus testimonis i portantveus de l’Evangeli. Com ens diu sant Pau: “Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t´he fet llum de les nacions, perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra.”

En la primera lectura sant Pau ens explica l’abast i la universalitat de la salvació. La salvació no és per a uns quants escollits, com creia el poble d’Israel a l’Antic Testament; a partir de la vinguda de Jesús, el poble escollit, és tota la humanitat, i la salvació és per a tothom. Com diu sant Pau, “s’estén fins l’extrem de la terra.” Aquest plantejament no va agradar als jueus i van fer la vida impossible a Pau i a Bernabé, fins a expulsar-los del territori. Els deixebles i la gent del poble que el seguien, vivien plens d’alegria i de l’Esperit Sant. M’agrada pensar que nosaltres som com aquells deixebles que van acollir el missatge de Jesús i vivien plens d’alegria i de l’Esperit Sant, i no pas com aquells jueus creguts i prepotents plens de prejudicis.

La segona lectura és de l’Apocalipsi, i fa referencia a la magnitud del poble de Déu, i a la seva misericòrdia. Diu: “ hi havia una multitud tan gran, que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus i llengües.” I acaba: “ L’Anyell que està en el tron, els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva. I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.”

L’Evangeli de Joan, fa èmfasi en com és de fort el vincle que Jesús té amb els seus seguidors, i fa el símil amb el pastor que cuida les seves ovelles, i elles escolten la seva veu. I diu. “ Jo les conec i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans.”

I a continuació Jesús fa una declaració profunda i entranyable, que no agrada als jueus; va parlar de la seva unió amb el Pare, una unió tan estreta que es fonen en un sol ésser què és Déu, el nostre Déu i Senyor.

Àngels Vilaró