SANT ILDEFONS

Amb el Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Els temps han canviat i, avui dia, la nostra societat enormement secularitzada parla d'aquests dies com d'unes vacances de primavera, que s’aprofiten per anar a esquiar o fer algun viatge. Tot i respectant les diferents opcions, és important que nosaltres tinguem clar el que celebrem aquests dies.

Centrant-nos en la festa d'avui es presenten dos escenaris: l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i el relat de la passió segons l’evangelista sant Lluc.

Jesús entra a Jerusalem acompanyat d'una munió de gent que amb palmes i rams d`olivera l'aclamen dient: beneït el qui ve en nom del Senyor. És tot un espectacle festiu que escandalitza els fariseus benpensants. Aquest és el primer escenari. El segon, ens ve donat per Isaïes, sant Pau i el mateix evangelista Lluc; Isaïes fa un avenç del que serà la sort del Messies “ jo no m'he resistit ni m'he fet enrere. El Senyor m'ha donat una llengua de mestre perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats”. Sant Pau amb la seva carta als Filipencs fa un himne preciós que podríem resumir com una síntesi del misteri pasqual: després de senyalar el contrast entre l'abaixament i l'exaltació acaba amb aquesta confessió “que tots els llavis reconeguin que Jesucrist és el Senyor a glòria de Déu Pare". I ara és l'evangelista Lluc qui ens narra la passió de Jesús, El seu relat comença al cenacle amb la institució de l'eucaristia. Cada vegada que celebrem l'eucaristia sentim les paraules de Jesús “Feu això que és el meu memorial". Del relat de la passió recordem les paraules de misericòrdia de Jesús a la creu “Pare perdona´ls perquè no saben el que fan” i les paraules de Jesús al lladre penedit "Avui estaràs amb mi al paradís". Un dels moments que més impacten pel que representen són les paraules, millor dic, la confessió, del Centurió "verdaderament aquest home era Fill de Déu". Si mai heu escoltat la passió de Bach segons el text de sant Mateu aquestes paraules hi tenen una força i emotivitat extraordinàries. Moltes vegades els mateixos intèrprets s'han emocionat en cantar aquest passatge. No podem oblidar per altra banda que les paraules del centurió són la professió de fe d'un pagà. Són, per dir-ho així, els primers fruits de la passió de Jesús.

Amb aquesta panoràmica que ens dona la Setmana Santa, mirem de quina manera ens toca celebra-ho. No fem com aquells que es miraven la passió de Jesús de lluny com si fos un espectacle. Celebrar la passió de Crist és revifar el nostre compromís envers els que sofreixen. Fins i tot de vegades els signes més sublims poden quedar pervertits sinó es recupera el veritable sentit del que representen. Que visquem aquests dies amb la plenitud que comporten i que amb una actitud esperançada ens disposem a viure plenament la joia de Pasqua.

Lluís Saumell