SANT ILDEFONS

En una de les ocasions, vaig proposar un canvi en la programació perquè em semblava que el xivarri i l’ambient no afavoria el recolliment i la pregària. I fou un frare franciscà, que feia molts anys que residia a Jerusalem, que em va fer adonar que Jesús fou conduït a la creu enmig del brogit de la gent.

Avui, any 2025, els carres de la Jerusalem vella estan buits; a la Via Dolorosa les botigues estan tancades, segons em diuen, el protagonista és el silenci. Per descomptat no hi ha cap celebració del viacrucis.

Aquest diumenge llegírem la passió segons sant Lluc. Un relat de la passió en què l’evangelista subratlla la misericòrdia, el perdó que Jesús va manifestar. Ell, el príncep de la pau, va morir amb els braços estesos entre cel i terra, fent el signe d’abraçar-nos. Si això passés ara, Jesús no trobaria en el seu camí ni dones plorant, ni el cirineu que l’ajudà a portar la creu, ni els habitants de Jerusalem que anaven capficats i enfeinats, indiferents davant l’espectacle d'un condemnat que era portat a la crucifixió.

Als camins que en temps antics foren tacats per la sang que emanava de les ferides de Jesús, produïdes pels assots que havia rebut, ara no hi ha rastres de sang, però estan molls per les llàgrimes dels pocs que encara hi viuen. Llàgrimes vessades per la tristesa, la desolació i, la per què no dir-ho?, la ràbia pels morts a la guerra.

Setmana Santa, per a molts és temps de vacances; gaudim tots del descans, però mentre llegim i meditem el camí de Jesús cap al calvari, no oblidem la buidor dels carrers del viacrucis. Avui la passió es repeteix per a molts. Persones innocents, que són víctimes dels malignes tripijocs polítics d’alguns poderosos. La Via Dolorosa està deserta, però són molts els qui es troben com Jesús caminant i patint per noves “vies doloroses”.

Josep M. Jubany