SANT ILDEFONS

 "Si no us convertiu, tots acabareu igual”

A l’Evangeli de Lluc que llegim avui, Jesús utilitza dues desgràcies de diferent origen, per provocar la conversió dels qui l’escolten: un episodi causat pel mal d’una persona, Pilat, i un episodi causat per un fenomen natural, la caiguda de la torre de Siloé sobre uns homes, sense que ningú ho volgués, sense cap intervenció humana. Els dos exemples són totalment extrapolables als nostres dies, a la nostra vida quotidiana. Tenim, molts episodis causats per la mà de persones que podríem equiparar a Pilat; Putin i la guerra d’Ucraïna, Netanyahu i la guerra d’Israel i Hamàs, la quantitat de morts que han provocat uns i altres, per posar un exemple. Els aiguats de València, provocats per la Dana, els incendis de Los Angeles, per posar exemples recents, han estat provocats per fenòmens naturals sense que ningú ho volgués. També hi ha el gran nombre de persones que han de marxar dels seus països perquè no hi poden viure i que s’encaminen a altres països, jugant-s’hi la vida, perdent-la moltes vegades on no són benvinguts; “Pilats” dels nostres dies els volen fer fora. També hi ha infinitat de persones sense llar, que viuen al carrer o malviuen sota sostres indignes, sense que ni nosaltres ni els governants hi posem remei. En fi, són molts els exemples de desgràcies, provocades tant per persones com per fenòmens naturals.

Fàcilment davant de les desgràcies tendim a preguntar-nos: Per què Déu permet això?, Què hem fet els humans perquè ens castigui així? I ens equivoquem. Déu no ens envia el mal o les desgràcies, ni les provocades pels humans ni les naturals, com a càstig perquè no haguem fet el bé, no ens castiga si ens portem malament ni ens premia si ens portem be. Déu ens acompanya en qualsevol circumstància. Déu és el foc, la bardissa que no s’apaga; Déu es manifesta a Moisès a la muntanya que el crida, a la lectura del llibre de l’Èxode, a la roca espiritual de la qual beuen els jueus al seu pas pel Mar Roig, i a la lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint.

Com a cristians hem d’estar sempre atents al que vivim, atents a la llum que Déu ens envia per fer que, cada moment, tot el que ens envolta sigui més bo, perquè fem que hi hagi algú que pateixi una mica menys, denunciant les injustícies, ajudant a aquell que tenim a prop, a la família, a la feina, entre els amics, coneguts, veïns, donant suport a les associacions, entitats polítiques, socials, etc. I, com al propietari de la figuera que volia tallar-la perquè no donava fruit, a qui el vinyater diu que la deixi créixer una mica més, també a nosaltres Jesús ens empeny a intentar-ho tantes vegades com calgui i, si no aconseguim resultats immediats, a no defallir, a continuar.

Maite Cura Grané