Aquest diumenge acabem el Sermó del Pa de vida que ens ha acompanyat durant tot el mes d’agost. Recordem com va començar. Jesús a la muntanya donà menjar a cinc mil persones que estaven famolenques. Amb aquest signe Jesús ens volia mostrar que Ell és l’únic que pot donar el veritable Pa. Pa de vida. Pa de comunió amb ell i amb els homes. L’afirmació central de tot el discurs “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia”. Sorprèn la reacció de les multituds després d’escoltar les paraules de Jesús. Passen de l’adhesió entusiasta de l’inici, fins i tot el volien proclamar rei, a la decepció i abandó, ja que troben que el seu missatge és molt dur.
Tot repassant el “Sermó del Pa de vida" cal que ens preguntem: per què aquesta reacció dels oients de Jesús? Una clau interpretativa és que arran de la multiplicació dels pans i peixos s'havien fet una idea falsa de qui era Jesús, i les paraules del “Sermó del Pa de vida”, els la desmunten totalment. Tot menjant del pa que Jesús ha multiplicat, creien que en Ell havien trobat algú que els estalviaria l'esforç i la suor per guanyar-se el pa de cada dia. Estaven disposats a proclamar-lo rei i retre-li vassallatge, en un regne on no caldria treballar.
Les paraules de Jesús, no sols desmunten aquesta falsa concepció que s'havien fet d'Ell, sinó que els diu molt més. La veritable menja és Ell mateix. Per dir-ho amb paraules entenedores: el que dona la veritable vida és Ell. El pa que van menjar en la multiplicació és un pa que es fa malbé, que satisfà la fam per un moment, però no garanteix la Vida, amb majúscula. I prendre el pa que Jesús ens ofereix, el pa de l'eucaristia, significa entrar en comunió amb Ell, deixar-nos transformar per Ell. Sant Pau, expressa molt bé què significa viure amb comunió amb Ell: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi”. ( Ga. 2, 20).
Les multituds, i també ens pot passar a nosaltres, s'adhereixen a Jesús perquè creuen que és el profeta d'un "déu" que ens fa l'existència més fàcil. En canvi, Jesús, ens ofereix entrar en comunió amb Ell, i viure amb abnegació el veritable amor. Un amor que concep la vida, com el bé que hem de donar envers els altres. Veritablement el missatge és dur, però val la pena.
El relat acaba amb la gran pregunta de Jesús als Dotze i també a nosaltres: També vosaltres em voleu deixar? I preguntem-nos, si preguem perquè el Senyor ens il·lumini, perquè la nostra resposta coincideixi amb la de Simó Pere: Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada