“Aquest és el seu manament: que creguem en el seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ens ha manat” (1Jn 3, 23). Així Joan, a la segona lectura, ens presenta l’exigència cabdal per als qui volem seguir Jesús. Fe i amor: creure i estimar. És a dir, Joan ens dibuixa el punt central de la nostra vida com a cristians, d’una manera simple i complementària: rebre conscients l’amor (creure) i respondre-hi donant vida (estimar). Una mica abans ja ens ha precisat com ha de ser aquest amor nostre: “Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat” (1Jn 3, 18), expressió que ve a dir-nos que hem d’estimar amb accions nascudes des de la veritat. I no parla aquí només d’accions sinceres, crec, perquè hem de suposar que ho siguin si són expressió d’amor, sinó d’accions sorgides de la Veritat, de Déu. I Joan acaba dient que si guardem el que Déu ens ha manat “ell està en nosaltres i nosaltres en ell”, i que és precisament per l’Esperit que “coneixem que ell està en nosaltres” (1Jn 3, 24).
Aquesta segona lectura té el
rerefons de la primera, dels Actes, on se’ns presenta l’inici apostòlic de Pau,
arran de la seva conversió camí de Damasc. El relat de Lluc remarca el compromís
valent de Pau en la predicació (Ac 9, 27-28) i destaca la consolidació i
creixement, gràcies a l’Esperit, de l’Església en els seus primers temps (Ac 9,
31). L’Església inicial i Pau, doncs, com a expressió, amb accions concretes,
del manament d’amor que la carta de Joan proclamava. Per això, cantem en la
tornada del salm responsorial: “En tu s’inspirarà la meva lloança en la gran
assemblea” (Sl 21,26).
Amb aquestes lectures precedents,
la litúrgia ens prepara per entendre millor el que ens diu Jesús en l’evangeli
de Joan, quan se’ns presenta com a cep veritable. Ell és el cep i nosaltres les
sarments (Jn 15, 1 i 5). I, a partir d’aquesta imatge ben gràfica que emmarca
tot l’episodi, Jesús fa adonar-nos que sense ell no podem fer res: “Estigueu
en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep,
no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi...
El qui
està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res”
(Jn 15, 4-5). Com Jesús no pot fer res sense el Pare (recordem Jn 5, 19), així
és ara de clar i radical amb nosaltres les sarments. I ja ens ho ha dit abans
la carta de Joan (1Jn 3, 24), que si guardem el que Déu ens mana, és a dir, si
donem molts fruits, Déu està en nosaltres i nosaltres en ell. Que la saba de
Jesús, el cep, ens faci estimar de veritat per l’Esperit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada