En la primera lectura, Jonàs anuncia que Nínive serà destruïda perquè s’ha apartat dels camins de Déu. La gent de Nínive cregué en Déu. Proclamaren un dejuni, es vestiren de sac. Déu veié que es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre ells la desgràcia amb què els havia amenaçat (Jonàs 3). Aquest missatge, formulat en llenguatge religiós, té la seva traducció en el nostre món, culturalment no creient. Avui tenim molts profetes (científics, filòsofs, pensadors, el mateix papa Francesc, etc.) que ens diuen que, pels camins que anem, no és tant que el nostre món «serà destruït» per Déu, sinó que ja està essent destruït... per nosaltres mateixos. Però no creiem en Déu ni acceptem la seva mirada sobre les coses, ni els seus camins. Per contra, els humans, de coses bones necessàries per a la vida ens n’hem construït ídols, les hem absolutitzat (poder, diners, progrés, plaers, etc.), i anem acumulant riqueses en poques mans, destruint la pau, la convivència, les societats, i el nostre planeta.
En
la segona lectura, tal vegada Pau ens ofereix un camí que podria millorar la
situació. Però, ens envia un missatge
que només pot ser positiu a condició de filtrar-ne la potencial toxicitat. Ens
invita a anul·lar tot desig, a matar la vida, a viure com si no hi visquéssim...
«el que té dona com si no en tingués, el que plora como si res no el fes
plorar», etc., «perquè aquest món que
veiem amb els ulls, passa aviat» (1Cor. ) És positiu ser conscients que el
nostre pas pel món és fugisser. Ens convé no aferrissar-nos a les coses
d’aquest món, com si fossin definitives, eternes, i capaces d’omplir-nos de la
felicitat que anhelem i busquem. Tanmateix, pres al peu de la lletra, el
missatge de Pau és destructiu i espantós. Des del punt de vista de la salut
mental, és un desastre! És important per estimar-nos, per estimar els altres,
per estimar el nostre planeta, per estimar Déu, saber gaudir amb consciència, amb goig i agraïment de les coses petites
d’aquest món, presents en la vida quotidiana.
Per
prendre distància òptima de Pau, miro Jesús quan parla de la crítica que li fan
els fariseus, per la seva forma de viure. Fent referència a Joan Baptista, els
diu Jesús: «... ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: «Té el dimoni»;
ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: «Aquí teniu un golut i
un bevedor, amic de publicans i pecadors». Però les obres de la saviesa
acrediten que és justa» (Mt. 11, 18-19). Jo no vull fer allò que Pau diu, però
vull viure la saviesa del Crist, de Déu, i seguir els seus camins que ens donen
vida i respecten el planeta. El Salm ens invita a demanar-ho.
Santiago Quijano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada