Amics, amigues,
Déu neix pobre
Sant Lluc, l'evangelista de la tendresa i de l'amor de Déu, ens ofereix un relat del naixement del Messies d'una gran senzillesa. Ens ha dit amb sobrietat: Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Sorprèn, i molt, que no faci cap altra descripció.
L'evangelista ens descriu aquest
naixement amb unes paraules molt significatives. Nen, menjadora, bolquers.
La joia del jove matrimoni, Josep i Maria, pel naixement del seu primogènit es
veu entelada, no és completa. La mare, Maria, ha parit en un lloc inhòspit,
sense llevadora, ha hagut de ser ajudada per Josep, el seu espòs. Tot fa pensar que ell
potser es devia sentir avergonyit i dolgut de no haver trobat un lloc millor
per al naixement: una menjadora.
Permeteu-me una expansió personal. A
mesura que em faig gran, cada vegada més, m'emocionen els relats del naixement
del Messies. La descripció de Lluc, amb tan
poques paraules, ens interpel·la a tots: El Messies neix pobre, en un escenari
pobre i en una família pobra.
Lluc, a través d’aquesta narració, palesa
que les paraules de Maria al Magnificat es compleixen; recordem-les: Les
obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els
poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics
se'n tornen sense res.
La descripció de Lluc és tan punyent que,
ja des dels primers segles, els pares de l'Església posaren al costat de la
menjadora un bou i una mula, tot recordant el passatge d'Isaïes: Coneix el
bou el seu amo, i l'ase el pessebre del seu Senyor (Is 1, 3). Terrible
paradoxa, els animals donen escalfor a l'infant, davant la indiferència de la
veïna ciutat de Jerusalem. A Jerusalem ciutat ben construïda, segons el salm: És
allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor, a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor; aquella nit la bona gent de la ciutat dels
sacerdots, escribes, levites, dorm plàcidament
ignorant tot el que s’ha
esdevingut a poca distància, al llogaret anomenat Betlem. Quin gran pedagog i
catequista és l'evangelista Lluc !
Situa el naixement en un poble, Betlem, el nom del qual en hebreu significa: “casa
del pa”, i del qual un profeta, ja havia predit: I tu, Betlem Efrata, ets petita per a ser comptada entre els clans de Judà, però de tu sortirà
el qui ha de governar Israel (Miq 5,1). És a Betlem, casa del pa, ciutat
petita, on neix el Messies, és en la pobresa on se'ns llesca l'autèntic pa que alimenta
la vida.
Al Magnificat Maria no sols ens diu
que als pobres Déu els omple de béns, sinó que també profetitza, que Déu
dispersa els homes de cor altiu, i derroca els poderosos. Us convido a
llegir atentament l'inici de l'evangeli d'aquesta nit de Nadal: Per aquells
dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món
romà. Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom
anava a inscriure's a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era
de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea,
al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure's amb Maria, la seva esposa,
que esperava un fill. Torno a cridar la vostra atenció sobre com
l'evangelista posa de manifest un gran contrast. Comença citant un emperador,
Cèsar August, conegut per tots, i al seu costat un Messies ocult.
Un Cèsar omnipotent que en l'exercici
del seu poder universal força desplaçaments costosos, perquè la població sigui
censada; gran ironia de Lluc: Cèsar August era designat com “senyor”, “salvador”.
La història ens diu que sota el seu govern a Roma es decretà l'anomenada "Pax
romana", bastida sobre el poder de l'espasa. Però avui se'ns diu que
l'autèntic Senyor i Salvador, és un sense sostre, i que la veritable pau la
trobarem en una menjadora, en un poble perdut, un poble l’única glòria del qual
era que mil anys enrere hi havia nascut David.
M'he entretingut a subratllar la
pobresa del naixement del Messies, perquè ens adonem del gran ensenyament
d'aquesta nit (dia). Aquest Déu encarnat no és el que nosaltres hauríem
esperat. No està a l'alçada de
les nostres expectatives. No està a
l'alçada que hauríem imaginat. Aquest Déu ens pot decebre. Ara bé, no és precisament aquest Déu proper el
que necessitem al nostre costat? No és aquesta proximitat a allò que és humà el
que millor revela el vertader misteri de Déu? No
es manifesta en la debilitat d'aquest infant la seva vertadera grandesa?
El conegut biblista José
Antonio Pagola, comentant aquest text
diu . "Nadal ens recorda
que la presència de Déu no respon sempre a les nostres expectatives, ja que
se'ns ofereix allà on menys ens l'esperem. Certament, l'hem de buscar en la
pregària i el silenci, en la superació de l'egoisme, en la vida fidel... Ara
sabem que el podem trobar en qualsevol ésser indefens i dèbil que necessita la
nostra acollida". Un bon exercici nadalenc serà mirar amb ulls compassius
els qui tenim al costat i necessiten la nostra ajuda. Per exemple, l'avi que
viu sol, el migrant sense papers, el malalt que necessita companyia, el jove
que no albira un futur per a la seva vida.
Una lectura actualitzada de l'Evangeli de Nadal
Mentre llegim a l'evangeli l'anunci
dels àngels: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als
homes que estima el Senyor, als mitjans de comunicació i a les xarxes
socials, els missatges són uns altres. Guerra, mort (la mort de
molts infants), patiment, destrucció de cases i hospitals, i, d’escenari, la
terra de Jesús.
Encara que se'm pugui acusar de
demagog i de simplista, vull dir ben alt i clar, que la història del naixement
del Messies que ens narra Lluc és molt actual.
En el text de la missa de la nit de
Nadal, però també al relat de l'evangelista
Mateu, (que llegirem el dia dels
innocents i el dia de l'Epifania o dia dels Reis), ens adonem que els fets que s’esdevingueren fa dos mil vint-i-tres
anys, s'han repetit al llarg dels temps i malauradament, ara es repeteixen.
Molt breument. Hem vist a la
televisió com la població de Gaza era forçada a desplaçar-se del nord cap al
sud, deixant-ho tot, obligada a anar cap a unes poblacions, on hauran de viure
al ras, sense queviures, ni aigua ni salubritat ni atencions mèdiques. És
com un nou Cèsar August, que amb l'edicte de Quirini,
va obligar Josep i Maria a anar de Natzaret a Betlem. I com ens diu
l'evangelista Mateu, fins i tot en la precarietat de Betlem, els infants foren
assassinats -la mort dels innocents- i Josep, Maria i el
nen hagueren d'anar-se'n a l'exili d'Egipte. Deixeu-m’ho dir: Josep i
Maria tingueren la sort, que en aquell moment no existien fronteres. Ara es
compten per milers els qui no poden sortir del país i viuen amb l'ai al cor, sabent
que la seva vida no val res.
Malgrat tot, l'evangeli de Nadal és un clam a l'esperança.
És ben cert, en el nostre món hi ha
dolor, pèrdues, guerra , plors,
malalties, però també hi ha Nadal, la festa que celebrem avui. Nadal és la gran
resposta de Déu. No oblidem el nom del nen que neix a Betlem, és Emmanuel, que significa Déu amb
nosaltres. Aquesta és la gran notícia de Nadal, Déu s'ha fet
història. Déu no dona explicacions del perquè del sofriment, sinó que
pateix amb nosaltres. No dona explicacions del perquè de tanta
humiliació, sinó que ell mateix s'humilia. No respon amb paraules al
misteri de la nostra existència, sinó que neix per viure amb nosaltres l'aventura
humana.
Ja no estem perduts en la immensa
soledat. Així ho entengueren els pastors. En la narració catequètica que sant
Lluc ens fa del naixement de Jesús, els pastors hi tenen un paper rellevant.
Cal recordar que els pastors no són les figures bucòliques dels
nostres pessebres, el seu ofici era menyspreable i tenien molt mala fama; dir
pastors gairebé era sinònim de lladregots i mentiders. Per a ells, la vida era
molt dura. L'evangelista ens fa notar que en plena nit, els fou
anunciat per uns àngels el naixement de Jesús. Tots coneixem les
paraules angèliques: No tingueu por. Avui, a la ciutat de David,
us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són
aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora. Podem
suposar, que als pastors el missatge dels àngels els devia semblar molt
estrany,
Sorprenent, i sobretot molt nou, ja
que se'ls deia, i se'ns diu a tots
nosaltres, que Déu no es troba en la magnificència del culte del temple de
Jerusalem, sinó en la pobresa de la cova de Betlem. Déu no és el
Totpoderós i Omnipotent que viu al cel, i al qual, com s'ensenyava a les
sinagogues, ningú no li podia veure el rostre... sinó que Déu es troba en la
fragilitat d'un nen en bolquers. I per als pastors, aquells homes maldestres i
marginats, aquella nit la paraula Déu adquireix un nou significat. Déu era un
dels seus; sortiren del seu
ensopiment i anaren Betlem. Segur que tot canvià per a ells. Tornaren a la
feina, però amb un cor nou. Sabien, i nosaltres també sabem que, malgrat el mal
del món, no estem sols, Déu és amb nosaltres. No tinguem por.
Com per als pastors, Nadal ha entrat
en la nostra vida. És possible viure amb esperança, amb ell podem viure fins a
la salvació. Nadal és sempre una ocasió per renéixer, per
agrair que no estem sols. Una invitació a renéixer a l'esperança.
Record entranyable per sant Francesc d'Assís.
Avui fa vuit-cents anys que el “Pobrissó d'Assís” va
celebrar Nadal bastint un pessebre a la ciutat de Grecció. El testimoni dels seus
biògrafs, Tomàs Celano i sant
Bonaventura, en unes pàgines memorables ens revela que dos
anys abans de la seva mort, Francesc va voler reproduir a la
vall de Retti, el naixement de Jesús, amb
la representació d’un pessebre. Com diu Tomàs Celano: "Allí
la simplicitat rep honor, la pobresa és enaltida, es valora la humilitat,
i Greccio es converteix en una
nova Betlem. La nit resplendeix com el dia, nit plaent per als homes i per als
animals".
Bon Nadal
Aquests dies estem convidats a
contemplar el pessebre, com ho feu Francesc
d'Assís, però també com han fet al
llarg de la història generacions d’homes i
dones de bona voluntat, com ho han fet els nostres avis i els nostres pares.
I tot cantat nadales,
desitjar-nos els uns als altres, bon Nadal i bones festes, preguem
perquè es compleixi amb plenitud la profecia d'Isaïes, de la primera lectura de
la Nit de Nadal: Les botes dels soldats que marquen el pas i els
mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà.
Que es compleixi també el que diu el salm 84:
La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la justícia i la pau.
La fidelitat germinarà de la terra
i la justícia guaitarà des del cel.
El Senyor donarà la felicitat
i la nostra terra donarà el seu
fruit.
La justícia anirà al seu davant
i encaminarà les seves petjades.
Amics,
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada