Reflexions a la Paraula de Déu

El marc del nostre text d’avui és el temple. Quan Jesús va entrar a Jerusalem va fer el gest profètic de fer-ne fora els venedors i canvistes. Va rebre tot tipus d’atacs de part dels estaments de poder i va deixar ben clars la seva opció i el seu posicionament.

El fragment d’avui és la conclusió de tot l’ensenyament d’aquells capítols. Jesús convida els deixebles a mantenir-se desperts i vigilants per no caure en els paranys dels mestres de la llei.

Els deixebles estaven inquiets sobre la fi dels temps, i pregunten a Jesús sobre “quan” s’esdevindrà. Ell, lluny de donar-los una resposta exacta, els deixa clar que ningú sap quan serà el final definitiu. Aleshores proposa una paràbola que expressa el seu desig que la comunitat dels deixebles sigui sòlida i cohesionada, convida a tots i cadascú a desenvolupar el seu bo i millor per posar-lo al servei dels altres. Les paraules de Jesús traspuen confiança, corresponsabilitat, crida al discerniment  i posa l’èmfasi en aquests dos imperatius: “estigueu atents”, “vetlleu”.

Per què? Es tracta de vigilar el contingut de la nostra vida, la qualitat del nostre amor, el servei que fem als altres. Doncs, vigilem no pas perquè estiguem amenaçats o perquè ens hàgim de defensar d’algú. Vetllem per mantenir una atmosfera de pregària, perquè no ens atrapi la foscor, no ens paralitzi la por, no ens ofeguin els problemes i preocupacions i no acabem submergits en al desesperança.

 A la llum de la realitat que ens envolta, podem dir que  Déu és aquell Senyor de la casa que se’n va i comparteix amb nosaltres, els humans, la vetlla per la nostra mare terra, del nostre destí com a humanitat. Certament, ens sentim commoguts davant de tanta espiral de violència, i de penúries de tot tipus. Ens afecten les evidències i conseqüències del canvi climàtic. Per això, amb la mirada fixa en Jesús, ens volem comprometre, conscients que tenim una responsabilitat en el món que vivim i l’hem de realitzar amb atenció, lucidesa posant-hi tot el que som i tenim. Volem ser curosos, disposats a ser millors persones, avivant l’empatia, la compassió, estant atents per percebre i acollir la novetat del canvi  de vida que Jesús ens porta.

Així, doncs, en temps d’Advent i a les portes del Nadal vetllem perquè el soroll mediàtic, la banalitat, la indiferència religiosa, no eclipsin la nostra experiència del Déu amb nosaltres i per implicar-nos en el seu projecte d’amor envers tots nosaltres.

Esther Bochita