S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells

El text de Mateu de l’evangeli d’avui és, al meu parer, un text difícil en el nostre context: arribat el moment del judici final, Déu separarà les ovelles de les cabres, els que han desenvolupat el seu pla dels que no ho han fet, els que han obrat bé dels que  han obrat malament. Com podem pensar que en arribar el Regne de forma definitiva, Déu separarà als bons dels dolents i  a uns els farà entrar al cel i als altres els enviarà a l’infern?  Que ens hem tornat maniqueus i podem separar tan clarament els bons dels dolents?  O potser, fins i tot, pensar que podem separar allò de bo i de dolent que cadascun de nosaltres som i exercim en el nostre món? Si tots som bons i dolents, justos i pecadors com podem establir aquesta separació?

No puc evitar de relacionar aquest text amb les Benaurances i amb el text dels  manaments més grans de la llei que vam llegir fa unes setmanes: estima a Déu amb tot el cor i l’ànima i als altres com a tu mateix (Mt 22, 34-40). Des d’aquesta terna de textos és des d’on el missatge de Mateu d’aquest diumenge pren tot el sentit :  Jesús  anuncia la benedicció a tots aquells que actuen amb amor i no només de paraula ni només amb bones intencions. Davant les necessitats més elementals i profundes dels homes podem passar de llarg o bé ens en podem fer sensibles i donar una resposta cordial i afectuosa, plenament conscients del nostre paper en aquest món.

Però per fer aquest missatge encara més central, el text situa totes aquestes condicions i necessitats en el propi Jesús. Ell que s’ha fet home per tots nosaltres, pateix fred, fam, abandonament, presó i exili. Cada vegada que ajudem i actuem en favor dels més desafavorits hem de veure la presència del Crist en cadascuna d’aquestes situacions que, per a Ell, no passen desapercebudes.  Jesús és sempre al costat dels qui pateixen, no tenen mitjans, estan sense feina o a la presó i ens demana que nosaltres fem el mateix. En la pel·lícula ‘Cel sobre Berlin’ (1987) de Win Wenders, una de les pel·lícules més belles del s. XX, un àngel de la guarda diu sobre la humanitat ‘Bons i dolents, coherents i contradictoris, herois i covards, Déu els vol a tots. Aquesta vida és el lloc de Déu’.

Lluís Risech