Fa alguns dies que el Defensor del Pueblo de l'Estat espanyol ha presentat l'informe que ha realitzat la seva oficina sobre els abusos sexuals comesos per alguns clergues d'Espanya. El seu contingut no ha deixat indiferent a ningú. Cal dir-ho obertament, és una autèntica tragèdia. El papa Francesc, davant d'aquests fets, ha expressat la seva més gran repulsa i ha proclamat, amb veu adolorida: vergonya, vergonya, vergonya!!!.
Vergonya. No hi ha cap mena de
justificació. La pederàstia exercida per un home o una dona religiosos, és un
delicte i un pecat. I als pederastes els hem de tractar amb misericòrdia, com
ens pertoca als creients, però també com a pecadors i delinqüents. És el fet
més escandalós que ha succeït a l'Església aquests darrers decennis. No hi ha pal·liatius que ho justifiquin. No
s'hi val argumentar que aquests fets també passen, i són més freqüents, en
altres àmbits.
Mal de molts, consol de necis. Us soc
sincer, no he llegit tot l'informe, és molt extens, unes 777 pàgines, però sí
alguns comentaris que ha suscitat. Alguns
escrits han estat molt ponderats i equànimes, d'altres més sensacionalistes.
Algunes publicacions han destacat la xifra de 400.000, casos, que no apareix en
l'informe, i que es desprèn de la mala extrapolació d'una enquesta. Us recomano
que llegiu l'article de Jordi Llisterri, a l'exemplar gratuït de Catalunya
Religió de la setmana passada. També us recomano l'article de Salvador
Cardús, al diari Ara del dijous 2 de novembre: ”Els mal comptats abusos sexuals a
l'Església”, tant en un article com a l’altre hi trobareu ben explicat
el perquè aquesta xifra de 400.000 casos no és fiable. Ara bé, repeteixo, la
qüestió no és si les víctimes van ser milers o una de sola, el que ens ha
d'ocupar és el fet que hi ha persones, encara que només en fos una (que són moltes
més), que han estat les víctimes d’aquests abusos.
Davant d'aquesta trista realitat,
exposo en forma telegràfica, algunes conviccions que tinc:
1. S'ha de posar al centre a les
víctimes, se les ha d'acompanyar, se’ls ha de donar suport perquè una
rehabilitació de les ferides psíquiques sigui possible, i indemnitzar-les.
2. Hi ha d'haver transparència.
Malgrat l'escàndol que aquests fets provoquen, no es poden amagar.
3. L'Església catòlica ha publicat
uns protocols, on s'especifiquen a qui i com s'han de denunciar els casos
d'abusos sexuals perpetrats per eclesiàstics. Cal que es coneguin i se segueixin.
4. Molts bisbats han format
comissions per a l'atenció a les víctimes, per al seguiment dels casos i també
per a la seva prevenció. A Barcelona, la comissió presidida pel bisbe
David Abadias (formada per juristes, psicòlegs i educadors)
entre altres accions, organitza sessions d'estudi i informatives adreçades al
clergat. Cal donar-los un vot de confiança.
5. Deu tenir una explicació, però no
acabo d'entendre el retard en el lliurament a la Conferència Episcopal de
l'informe sobre els abusos en l'Església Espanyola que va encarregar a un bufet de Madrid,
anomenat Cremades.
6. És injust, i fins i tot
difamatori, que per culpa d'uns clergues delinqüents i pecadors, tots els
eclesiàstics estiguem sota sospita. Cal dir-ho ben clar, malgrat els fets que
se saben, els autors d'aquestes malifetes no deixen de ser una minoria.
7. És bàsic que en els seminaris i centres de formació es vetlli per la
idoneïtat psíquica i maduresa espiritual dels candidats a ser ordenats o ser
membres d'ordes religiosos.
8. A causa de la gran sensibilitat que hi ha en la societat sobre els
casos de pederàstia entre els religiosos/es, s'extremaran
les mesures en el contacte de menors amb eclesiàstics. Es procurarà que
en els llocs de trobada amb infants i adolescents, sempre hi hagi més
d'un adult. S'evitaran mostres d'afecte o jocs que puguin ser mal interpretats,
etc. (és injust, però així s'evitaran sospites)
9. Del mal, procurem treure'n un bé.
Que aquest escàndol ens serveixi per ser més humils, per no ser els
primers a tirar pedres acusatòries envers els altres. Que ens ajudi a
revisar les formes en què exercim el poder.
10. Aquí, com sempre, cal tenir en
compte l'adagi: odi al pecat, compassió pel pecador. Al qui ha abusat, se l’ha
de sotmetre a la justícia, sense atenuats, però també se l'ha d'ajudar de cara
a la seva rehabilitació i acompanyar-lo en la seva conversió.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada