A l'Església antiga, el temps de quaresma era el període en què els catecúmens es preparaven per rebre el baptisme a la vetlla de Pasqua. En l'actualitat la litúrgia quaresmal conserva aquesta intenció. Tant les lectures bíbliques com les pregàries de les misses dominicals, ens recorden la nostra condició de batejats, perquè tot aprofundint en allò que significa la nostra condició de cristians, renovem joiosament i solemnement les promeses baptismals la nit de Pasqua,.
Cada tres anys, a l'anomenat cicle A,
llegim a les lectures bíbliques del tercer, quart i cinquè diumenge de quaresma,
tres passatges de l'evangeli de Sant Joan, que subratllen l'aspecte baptismal.
Aquests passatges joànics (per cert, molt llargs) són el diàleg de
Jesús amb la samaritana, on se'ns mostra Jesús com l'aigua de la vida;
la guarició del cec de naixement, on Jesús es mostra com la llum del món,
i la resurrecció de Llàtzer, on Jesús es mostra com la vida.
L'escena de l'evangeli d'avui està
escrita com una obra de teatre. Hi ha actors que venen i se'n van, diàlegs mitjançant
els quals es va descobrint qui és cada personatge, els neguits que tenen i,
fins i tot, algun secret amagat. I com a grans protagonistes d'aquesta escena,
Jesús i la dona samaritana (innominada). No tinc espai per comentar tot el text
i per aquest motiu em fixaré en la trobada de Jesús i la dona, i en la primera
part de la conversa que mantenen tots dos.
Si l'escena fos una obra de teatre, certament
que sorprendria, i molt, als lectors de l'evangeli de sant Joan del segle I, ja
que els semblaria un plantejament molt improbable. Un Jesús "cansat de
caminar", és un Jesús molt humà que fa camí. Un Jesús "que
assegut bonament a la vora del pou", demana aigua a una dona
samaritana. L'estranyesa ve, entre altres motius, perquè,
els jueus no es feien amb els samaritans, i també perquè a les sinagogues s'ensenyava
que els homes que s'aturaven a parlar en públic amb dones eren maleïts. Per a més
inri, com es veurà a la conversa posterior, la samaritana era una dona de mala reputació
(havia tingut cinc marits i ara vivia amb un home sense ser-hi casada).
Jesús té set, això ens evoca la crucifixió;
a la Creu el Senyor tornarà a dir "tinc set" (Jn 19, 28). El Senyor demana
a aquella dona un gest d'hospitalitat, i, a l'evangeli de Mateu el Senyor dirà:
“tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és
deixeble meu, en veritat us dic que no quedarà sense recompensa” (Mt 10,42).
La dona no acaba d'entendre la petició. A partir d'aquest moment, Jesús es
manifestarà com l'aigua de la vida, "Si sabessis què vol donar-te Déu i
qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua
viva, i ell te l'hauria donada” i
també: “l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà
sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna".
Quaresma, temps per valorar, estimar l'aigua
de la vida eterna que se'ns donà en el baptisme. Ara, una vegada més, Jesús ens
l'ofereix. Ell "té set" del nostre amor i de la nostra hospitalitat,
i Ell, amb la seva aigua (amor baptismal), sacia la nostra set d'amor.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada