“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo” (Mt 17, 5). Déu Pare ho diu des del núvol, signe de presència divina. El contingut messiànic és clar. En la transfiguració de Jesús, imatge de la resurrecció, el Pare, ple de satisfacció paternal, l’assenyala com a fill estimat, i afegeix que cal escoltar-lo. Escoltar-lo com diu Moisés que cal escoltar el profeta que ha de sorgir (Dt 18, 15 i 18-19), profeta identificat amb el Messies. Els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) ens ho descriuen amb mots molt semblants. I a més, tots tres sinòptics també destaquen aquesta expressió del Pare des del cel (ara amb els mateixos mots, però sense l’afegit “escolteu-lo”) en el baptisme de Jesús al Jordà. A l’inici, doncs, de la vida pública de Jesús (baptisme) i ja camí de la passió, en l’etapa final (transfiguració), trobem als evangelis una precisa designació familiar divina per emmarcar la missió messiànica de Jesús.
Jesús es fa acompanyar per Pere, Jaume i
Joan, els mateixos testimonis únics d’altres vegades (per exemple, a l’oració
de Getsemaní). Se’ls apareixen Moisès i Elias (ambdós morts de manera
extraordinària, que aquí representen la Llei i els Profetes de l’Antic
Testament), que conversen amb Jesús. Jesús és a prop de la passió i ens vol
donar amb la transfiguració un senyal esperançador de la resurrecció, però
demana discreció als tres testimonis fins que hagi ressuscitat (Mt 17, 9),
d’acord amb la discreció que la profecia d’Isaïas descrivia com a pròpia del
Servent de Déu, el Messies (Is 42, 2, citat per Mt 12, 19).
La primera lectura ens parla de la vocació
d’Abraham, pare del poble de Déu. El Senyor el fa marxar del seu país cap al
país que li indicarà. Se n’hi anà, com el Senyor li havia dit (Gn 12, 1-4a).
Tots els pobles de la terra seran beneïts en ell (Gn 12, 3). I descendents
d’Abraham són precisament els profetes d’aquest poble de Déu presents a
l’evangeli: Moisès, Elias i Jesús.
Com diu Pau a la segona lectura, la fortalesa que ve
de Déu ens fa suportar els sofriments per l’evangeli (2Tm 1, 8b). Com Abraham
hem estat salvats i cridats: “Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació
santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió
i per la gràcia” (2Tm 1, 9). Gràcia revelada pel nostre
salvador, que ha destituït la mort i, per l’evangeli, ha fet resplendir la vida
i la immortalitat” (2Tm 1, 10).
Salvats i cridats com Abraham, deixebles de Jesús,
esperem compartir la resurrecció després d’haver-la intuïda anunciada en la
transfiguració. Preparem-nos ara a celebrar-la per Pasqua amb iniciatives
fraternals. Invoquem l’ajut de Déu amb el salm responsorial: “Que
el teu amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en tu” (Sl 32, 22).
Jordi Cors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada