Reflexions a la Paraula de Déu

Sigueu bons del tot

 Quina manera més radical de trencar esquemes amb una sola frase: ‘Sigueu bons del tot’! I quina manera més simple de traçar un camí per a tots els cristians: ser bons del tot i conseqüents amb aquest manament que ens deslliura de l’odi, ens omple de paciència i ens repta a viure amb plena consciència. Crec que hem de valorar de forma absolutament positiva que aquest és un missatge encara innovador per al nostre món, tot constatant els temps en què vivim i les principals dinàmiques socials: ser bons del tot significa haver de nedar contracorrent quan la delació, la desconfiança i la revenja són pràctica habitual en el nostre dia a dia. 

Des de la meva perspectiva, voler ser bons del tot significa confiar: confiar en un mateix i en les nostres capacitats, encara que siguin temps difícils. També confiar en l’altre, saber que l’altre és algú, com a mínim, tan digne com nosaltres mateixos, amb dubtes i certeses i amb capacitats i possibilitats, algú amb qui podem relacionar-nos i col·laborar. També confiar en què ens mereixem tot allò de bé que ens pugui arribar en la nostra vida.

Significa també ser persones esperançades, amb una fe indestructible en el futur, malgrat totes les dificultats del present que la mateixa humanitat crea i augmenta sense fi. Esperança per a les persones i esperança per al nostre món.

També vol dir cuidar les formes i les expressions:   bons en el rostre i la mirada, bons en el parlar i el jutjar, bons en triar les paraules justes per no ferir encara que haguem d’expressar insatisfacció o enuig.  Bons amb les nostres mans que acullen, estrenyen, abracen i cuiden.

Fa molts anys, vam tenir la gran sort que en Toni Serramona fos consiliari del nostre grup de revisió de vida i en aquell moment ens feia una pregunta: és que teniu por de ser sants? Òbviament en la mentalitat d’un jove, és encara una pregunta provocadora que ara entenc una mica millor manllevant paraules d’una altra persona inspiradora, el P. Arrupe:

 

           “Sigueu sants:
            el sant troba mil formes, fins i tot revolucionàries,
            per arribar a temps allà on la necessitat és urgent.
            El sant és audaç, enginyós i modern;
            el sant no espera que vinguin de dalt les disposicions i les innovacions;
            el sant supera els obstacles i, si cal, crema les velles estructures superant-les...
            Però sempre amb l'amor de Déu i en l'absoluta fidelitat a l'Església”

 

Lluís Rissech