Molt sovint ens costa admetre allò que veiem o sentim, amb ulls cristians. No em mal interpreteu: quan dic admetre vull dir el mal que acceptem sense reaccionar. Veiem i vivim tantes situacions humanes, personals, alienes, properes i llunyanes que ens interpel·len, i respecte a les quals no fem res de res! Les lectures d’avui apel·len al nostre sentit de la responsabilitat i a l’esperança cristianes.
Per
una banda, tenim el profeta Jeremies que deia la veritat a cops de puny i acaba
llançat al pou. És sabut que Jeremies, un dels profetes majors, no en callava
ni una. Molestava. I, tanmateix, al final, el rei comprèn que li cal més
veritat al voltant seu, la qual cosa ha d’implicar necessàriament més acció per
revertir allò que no funciona.
A
la segona lectura, molt en seu estil radical i atlètic, Pau ens exhorta a
llançar-nos de cap contra allò que fa que la humanitat descarrili, contra el
mal concret necessàriament generat pels homes i les dones, fins a posar en
perill les nostres vides. Pau és un radical i no està per orgues.
A
vegades sembla que la seva resignació vagi acompanyada d’un cert aire de
feblesa. No us en refieu: la seva feblesa és duríssima, vencedora, idealista
fins als extrems. Pau sap que si mirem Jesús de fit a fit no hi haurà res que
ens aturi. Ara, cal tenir valor per fer-ho, perquè és precisament aquest mirar
de fit a fit Nostre Senyor que ens espanta. Perquè com diu l’Evangeli d’avui,
Jesús de Natzaret no va venir a cantar cançonetes, ni a consolar els mals de
les petites ferides de la vida quotidiana.
Jesús,
que és Déu, va venir per concedir-nos el buf de l’esperit en forma de revolució
permanent, en forma de missatge transformador, interpel·lador, per a tots i cadascun de nosaltres. Com un súper
Jeremies, com un súper Pau, però sense la inflació de contradiccions pròpies de
qui, malgrat haver estat configurats en Ell, no poden evitar caure en el pecat,
de tant en tant.
L’Evangeli
d’avui és una invitació sense embuts a mirar-lo als ulls per passar a l’acció,
cadascú des del nostre àmbit, peti qui peti. Un pla de vida basat en el Crist.
Família
Vives Requena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada