Preguem amb els salms (i 4)

10. Jesús a la Creu, el salm 22

Reprenem l'escrit allà on el vàrem deixar la darrera setmana. En el moment més dramàtic de la vida de Jesús. Quan està agonitzant en la Creu, els evangelistes Mateu, i Marc ens diuen que, cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». És una cita literal del verset 2, del salm 22
Aquesta exclamació- pregària no tan sols va ser escoltada pels que estaven prop d'aquell trist i cruel espectacle, sinó que la van retenir i la recordaren al llarg dels anys. Així, quan ja havien passat gairebé quatre decennis dels fets i els evangelistes escrigueren els evangelis, en el moment d'informar de la pregària de Jesús, Marc i Mateu desprès d’escriure en grec, el patètic crit del Crucificat, el transcriuen en arameu, l'idioma en què Jesús el va pronunciar. Ho he dit abastament en aquests escrits, Jesús pregava amb els salms. Segur que com a bon israelita se'ls sabia de memòria. La prova la tenim en aquesta exclamació en la Creu. Quan el dolor és insuportable i ell, humanament, viu aquell moment de fracàs, prega i es queixa al Pare, amb paraules que de ben segur havia recitat i meditat en la pregària personal. Paraules que surten espontàniament del fons del seu cor

Jesús des de la Creu no sols pregunta el perquè de la seva situació, amb aquest salm 22, s'uneix a tots els homes i dones que al llarg de la història han patit injustament. Són molt reveladores les paraules que el Papa Benet XVI pronuncià en una visita al camp de concentració d'Auschwitz, : En un lloc com aquest hom es queda sense paraules; en el fons només es pot guardar un silenci d'estupor, un silenci que és un crit interior dirigit a Déu: Per què, Senyor, vas callar? Per què vas tolerar tot això? (28 de maig de 2006). El salm 22, amb un viu realisme, ens descriu la situació límit del just que sofreix, cobert de tota mena de mals, físics i morals, enfonsat en el seu esperit no menys maltractat que el seu cos.

Desconeixem si Jesús va pronunciar només els primers versets d'aquest salm a la creu , o el va recitar fins al final. Cal llegir-lo tot sencer. El salmista ens descriu un seguit de sofriments que pateix, que ens recorden passatges del servent de Jahveh (un escrit que llegim per Setmana Santa) i també fets que s’esdevingueren durant la passió de Jesús, com ara: M'envolta una munió de gossos, /m'encercla un estol de malfactors; /m'han foradat les mans i els peus, / puc comptar tots els meus ossos./Em miren, em contemplen satisfets; / es reparteixen entre ells els meus vestits, /es juguen als daus la meva roba. L'autor, al final del salm , mostra la seva confiança en Déu. El Déu en el qual sempre havia cregut i en qui sempre havia esperat, continua essent el Déu de la seva vida. Malgrat les tenebres, espera la llum; malgrat que tot li sembla perdut, ell confia en Déu, i així dirà: Senyor, m'has escoltat! / Anunciaré el teu nom als meus germans, / Enmig de l'assemblea et lloaré.

11 Conclusió

Al llarg de quatre setmanes he fet una aproximació molt senzilla als salms. M'he estès amb el salm 22, pel significat que té el moment en què Jesús el pronuncià. Els 150 salms són una gran escola de pregària. Per exemple, el salm que segueix el 22, el 23, és un dels més coneguts. El Senyor és el meu Pastor. Si en el salm 22, el salmista adreçava un crit de protesta a Déu perquè es veia abandonat , en el 23, l'autor, dona gràcies, perquè el Senyor és el Bon Pastor que condueix la vida del ramat (El Senyor és el meu pastor: /no em manca res./ Em fa descansar en prats deliciosos, / em mena al repòs vora l'aigua, / i allí em retorna. )

 

Josep M. Jubany