Reflexions a la Paraula de Déu

A la pregunta de Judes, no pas Judes Iscariot, sobre l’expectació messiànica, Jesús respon fent veure que la transformació de la societat que Ell proposa no es farà per la força, ni per la via triomfalista.

Qui accepta el seu missatge dóna una resposta a l’amor, l’acull a Ell i al Pare i això redunda en  una relació familiar, de presència interioritzada per l’acció de l’Esperit. L’Esperit manté viva la comunitat, interpreta el missatge de Jesús;  en l’interior de cada persona, és guia per llegir els esdeveniments i la nostra situació personal a la llum de l’ensenyament de Jesús; ens capacita per discernir entre allò que és vida i allò que provoca mort.

Què és aquest tot que l’Esperit ens recordarà i farà entendre? Aquest tot no és altra cosa que l’amor. És allò que hem d’anar aprofundint de manera dinàmica i pràctica a llarg de tota la nostra història. L’amor ho pot tot, integra tot, supera i il·lumina totes les circumstàncies per adverses i difícils que siguin. L’amor és el nexe d’unió entre el Pare i Jesús, i Jesús ens integra en aquesta comunió de vida. Qui envia l’Esperit és el Pare, atès que, l’Esperit és el gran do de Déu a tota la humanitat, a tots els seus fills i filles. I és l’Esperit/ Amor qui farà que tots siguem u. En la mesura que els humans desenvolupem el nostre potencial espiritual, construirem societats més fraternals i més solidàries.

“La pau us deixo, la meva pau us dono; no com el món la dóna us la dono jo”.  Ja sabem com el món busca la pau, promovent guerres, buscant la subjugació amb l’amenaça de prémer el botó vermell. Aquest sistema injust accepta un “déu” que legitima la injustícia i aplaudeix les diferències; per contra, la pau de Jesús és comprensió, compromís, acceptació de l’altre sense retrets, alliberament de tot tipus d’opressió; la pau de Jesús fa sortir el millor de cadascú. Donant la pau Jesús expressa el seu desig que ens mantinguem equilibrats, tranquils, fins i tot alegres, davant els entrebancs, lluites i contradiccions, perquè tenim la  garantia de la seva presència i la convicció que tot anirà bé, que Ell no ens deixarà mai. També és una manera de reconèixer que el Pare és l’origen de tot. Igual que Jesús ha trobat en Ell el sentit i la plenitud que el va permetre  viure fidel fins a l’últim gest la seva missió, Ell vol que nosaltres visquem i fem el mateix.

Esther Bochita