13 de novembre 2021

Reflexions a la Paraula de Déu

... esperem el vostre retorn, Senyor Jesús

En l’imaginari col·lectiu trobaríem moltes interpretacions diferents de com pot ser aquest retorn tan esperat del Senyor. La imaginació no té límits, però avui, Jesús amb les seves paraules limita les expectatives.

Comença aquest fragment d’avui dient: “Després d’aquelles desgràcies...”; és un moment en què Jesús ha parlat abans en un to apocalíptic, i rellegint les seves paraules d’avui; concretament aquestes: “Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat”, podem intuir un retorn triomfal?

Sabem que estem davant d’un misteri del qual Jesús n’ha donat nombroses pistes al llarg de l’Evangeli, però se’m fa difícil veure Jesús –que en vida terrenal ha estat pobre entre els pobres i ha mort clavat en una creu com un esclau– tornant  d’aquesta manera a la terra. Penso que estem davant d’una al·legoria que reforça la creença de la seva vinguda i l’esperança que serà una vinguda alliberadora que enforteix la nostra fe.

No sabem ni el dia ni l’hora, ningú no en sap res; només ho sap el Pare. Sigui quin sigui el dia i sigui quina sigui l’hora, qui seran els qui ho veuran? en quines condicions estarà la humanitat que contemplarà aquest prodigi?

Els coetanis de Jesús creien que seria una cosa imminent. Com imaginar que arribats al segle XXI encara l’esperem? I quant de temps més haurà de passar fins que arribi el dia? Potser no n’estem tan lluny, si no som capaços de resoldre l’emergència climàtica, que ja està devastant el planeta  pel creixement desfermat de la tecnologia i que és el principal problema que tenim i que tenen totes les nacions de la terra. Actualment s’alcen veus de científics que pronostiquen que l’any 2500 el món serà inhabitable i irrecuperable. És exagerat? Som a temps d’evitar-ho? Si continuem, com fins ara, oint polèmiques estèrils i inútils de partits polítics, governs i nacions, que no condueixen a res, és molt probable que el retorn del Senyor sigui apocalíptic.

 Josep Maria Lari