El dissabte onze de setembre, Catalunya celebra la" Diada Nacional"

Aquest dia recordem la jornada funesta en què Barcelona, després d'una sagnant i heroica resistència queia vençuda. Era la fi de l'anomenada Guerra de Successió, i també el final de les institucions catalanes. No és el moment de recordar una història de tots coneguda, però potser sí de posar l'èmfasi en un fet que ha meravellat a molts historiadors, el dia onze Barcelona i Catalunya eren vençudes, el dotze, enmig de la gran repressió que els vencedors organitzaren, els barcelonins i els catalans, tornaren a la feina. S'havia de reconstruir un país, fortament castigat pels anys de guerra. Els nostres avantpassats no volgueren que les forces de les armes els fes desaparèixer. Catalunya havia de romandre.

L'Onze de Setembre d'enguany, el celebrem enmig d'una pandèmia, també en un moment que augmenten les desigualtats econòmiques, i de greus crisis migratòries. No pretenem fer una valoració política; per sort, a la nostra Comunitat hi ha diferents sensibilitats polítiques. Totes les postures són legítimes, sempre que cerqui, el bé comú, la pau, i la fidelitat a l'esperit de Catalunya; això és fidelitat a la seva cultura, a la seva llengua, a les seves tradicions, a les seves institucions, i sobretot a les persones que viuen, treballen, estimen o odien aquí a Catalunya.

Una de les paraules que més es pronuncien aquests dies és: "diàleg". Ara nosaltres també invoquem el diàleg, i no ens referim a la taula política del diàleg, sinó a un diàleg més extens, i també profund. Diàleg entre tots i totes. Diàleg al si de les famílies, a les trobades d'amics, a la feina, a l'Església, i per què no?, als bars, etc. Un diàleg en què, sense desqualificacions, ens escoltem, en què hi hagi la voluntat d'arribar a acords, i no es busqui la imposició per la força d'una ideologia. Sobre el diàleg, també n'han parlat els bisbes en un comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense de 17 de juny del 2021.

Catalunya és plural, hi conviuen diferents ètnies, religions, pensaments, i tota aquesta pluralitat és la riquesa del país. Catalunya, país de marca i d'acollida, ha d'ajudar que es pugui aconseguir el que sempre ha estat la seva gran vocació: la llibertat, l'anhel de pau, i el desig de ser solidària amb tothom, amb els més desafavorits de casa nostra, i amb tots els perseguits d’arreu del món. Enguany hem de tenir present Afganistan.

Algunes dates sembla que tinguin com un imant per atreure fets dramàtics, fou l'onze de setembre del 1973, Xile patia un tràgic cop d'estat, inici d'una terrible dictadura, i fou també un onze de setembre del 2001, el dia en què el món va veure per televisió els greus atemptats a les Torres bessones de Nova York.

Aquestes coincidències ens recorden a nosaltres catalans, que les nostres legítimes reivindicacions no ens poden fer oblidar els anhels de llibertat i de justícia que hi ha en moltes parts del món. L'Onze de Setembre, ens evoca la història de Catalunya, una història amb moltes etapes obscures, durant les quals institucions, llengua, cultura han estat fortament perseguides, però també, etapes brillants en què catalans i catalanes han treballat per la prosperitat de la nostra nació. Perquè sabem el que és la repressió, sempre hem estat solidaris amb les persones i països que per la força de les armes, s'han vist sotmesos a qualsevol tirania.

Preguem, com a creients que som, perquè aquest Onze de Setembre, sigui una ocasió més de mostrar el nostre amor a la nostra nació, Catalunya, i a tots els qui hi viuen. Preguem per una Catalunya lliure, pròspera i justa. Com els nostres avantpassats, malgrat els problemes, no ens donem per vençuts i continuem treballant.