La trobada de dues dones
L’evangelista Lluc és el que més parla de les dones i en especial de la Mare de Jesús. I en aquest relat ho broda presentant-nos la trobada de dues dones úniques.
Comencem per Elisabet, una dona gran i estèril, això comporta frustració personal i social. En aquella societat les dones no hi comptaven i menys encara si no tenien fills. Segurament devia ser la riota de familiars i veïns. Quantes vegades Elisabet devia haver demanat un fill a Déu!
Maria,
una noia del poble, promesa amb Josep i sense pretendre-ho es troba esperant un
fill. Quin projecte, el de Déu! Per portar-lo a terme compta amb la dona.
Aquestes dues dones havien fet una experiència tan fonda de l’Esperit que això les uneix en comunió i cada una reconeix la vàlua de l’altra. En la seva conversa predominen emocions i sentiments profunds d’alegria, d’ajuda, d’acolliment, d’empatia i de servei. Una porta aquell que serà el precursor del Messies i l’altra al Messies esperat i ho viuen amb normalitat i admiració alhora.
Elisabet reconeix en Maria la mare del seu Senyor i la proclama feliç per haver cregut les promeses de Déu. Maria li respon amb joia posant el centre d’atenció en Déu. Ell és qui obra meravelles en situacions de màxima humiliació i desconcert, i mai no defrauda ningú. Maria expressa la seva experiència de Déu com aquell que assumeix i té cura dels pobres, dels descartats, dels silenciats i capgira l’ordre religiós i social establerts, no està a favor dels poderosos i corruptes d’aquell món.
Ara que es parla tant de l’empoderament de les dones, Elisabet i Maria ens donen el perfil del que pot ser avui la presència de les dones en l’Església i en la societat. Tenen una missió molt important i la viuen servint, sense vantar-se’n, sense competitivitat ni despotisme, col·laborant i promocionant-se l’una a l’altra. Estaven entrenades a viure en confiança incondicional envers Déu. Elisabet i Maria van experimentar en elles mateixes com es comunica Déu i el reconeixen com al Salvador entranyable.
En
aquest món nostre tantes vegades aspre i agressiu, la dona pot expressar el rostre
femení i matern de Déu, ella té el do de
crear caliu, unitat, enteresa i serenor.
Igual
que aquestes dues dones l’Esperit ens ha estat donat, la nostra tasca és
afavorir la seva acció i creixement i això ens unirà com a comunitat.
Esther
Bochita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada