26 de setembre 2020

Reflexions a la Paraula de Déu

 Penediment i perdó

Un fill es nega a complir el que el pare li mana però després se’n penedeix i obeeix; l’altre, airós, diu que sí d’entrada però després se’n desdiu. Els dos canvien la seva opció inicial i els dos tenen necessitat de penedir-se i de ser perdonats, el primer per desobeir l’ordre del pare, i l’altre per mentir i desobeir. Amb aquest exemple Jesús s’adreça als grans sacerdots i notables del poble i a més els diu que els publicans i les dones de mala vida els passaran al davant cap al Regne de Déu.

Paraules dures darrere de les quals hi ha una exigència notable per part de Jesús que no és altre que el penediment. La supèrbia d’aquells sacerdots i notables no els permet veure com n’és d’important el penediment, ni poden entendre que publicans i dones de mala vida els passin al davant. El secret està en el penediment.

El penediment és enmig del dolor de sentir-se pecador i del goig de sentir-se perdonat, dins de la més estricta intimitat de cadascú. Penediment i perdó van intrínsecament lligats i tan sols pertanyen a qui els sent i els viu.

En el terreny estrictament humà podem perdonar o no al marge del penediment de qui ens ha ofès, encara que no ens ho demani ni s’hagi penedit, i també hom pot penedir-se i demanar perdó fins i tot en la certesa que mai no serà perdonat.

Déu no, Déu no actua així, Déu perdona sempre, fins i tot abans que l’hi ho demanem, setanta vegades set, diu Jesús a l’Evangeli, és a dir sempre, i més encara si li mostrem un penediment sincer.

Reconèixer la culpa no equival al penediment. La seqüència seria aquesta: reconeixement de la culpa, penediment, perdó i voluntat ferma de no reincidir; és allò que els que som més grans recordem com a “propósito de la enmienda” tal com ens ensenyaven al catecisme quan érem petits.

Mn. Lluís Saumell deia en la seva reflexió del passat dia 13 d’aquest mes: “Perdonar és començar de nou, és creure que val la pena viure i tornar a iniciar un vincle trencat, el perdó té un efecte saludable que ens humanitza”.

El contingut d’aquestes paraules ens fa sentir la necessitat que tenim del perdó: “tornar a iniciar un vincle trencat”, per a la qual cosa és del tot necessari el penediment.

Josep Maria Lari