Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús abans d’enviar als deixebles a missió els instrueix; la instrucció té quatre punts.

El primer és una dita molt exigent: “Qui estima al pare o la mare més que a mi, no és digne de mi”. És menyspreu al pare o a la mare? De cap manera. És tracta d’una crítica a la societat patriarcal/matriarcal que imposa les seves normes econòmiques sometent la llibertat personal de la gent. Jesús subratlla que la fidelitat dels seus deixebles ha d’estar per damunt de la familia.

El segon és més categòric: “Qui no pren la seva creu i segueix darrera meu, no és digne de mi”. Certament, els deixebles haurien d’haver vist a molts conciutadans seus portant creus de càstig, d’ humilliació i burla. Quin ressó haurian de tenir en ells aquestes paraules de Jesús? La creu però, no és només un objecte, és l’expressió d’un amor total, desinteressat fins a l’extrem. Pren la creu qui decideix lliurar la seva vida per amor igual que ho va fer Jesús. Som deixebles seus en la messura que anem darrera seu amb totes les conseqüències, comprenent i estimant sense retrets ni judicis.

El tercer diu així: “Qui hagi trobat la seva vida, la perdrà; però qui hagi perdut la seva vida per causa meva, la trobarà”. En aquesta dita paradoxal el verb “trobar” té molts matissos. És guanyar, obtenir, orientar la pròpia vida cap al guany i l’èxit personal establint una escala de valors i prioritats, i això no és una pèrdua sinó inversió de la vida per una causa millor. És com trobar la perla preciosa i el tresor amagat.

El quart ens parla de l’acolliment: “Qui us acolli, m’acull a mi...” Aquí Jesús posa l’èmfasi en l’acolliment de la seva persona i ho fa extensiu al Pare que l’ha enviat. Tot seguit, esmenta l’acolliment a les persones més febles, als profetes que normalment són perseguits, i sobretot se centra en els petits, els que han renunciat a tot tipus de poder, actuant sense pretencions particulars i es posen al servei dels altres. Acollir als petits dona credibilitat a les nostres paraules. Qui els dona de beure és que s’ha fet solidari amb els seus dolors i mancaments, s’ha alliberat d’esteriotips, de prejudicis i discriminacions. En conseqüència obtindrà la recompensa de tenir un cor sense fronteres, experimentarà el goig interior de la igualtat i la fraternitat, i això és fer present el reinat de Déu entre nosaltres.

Esther Bochita