Sant Jordi' 2020

Bon dia de Sant Jordi!

Enguany no anirem a passejar pels carrers. No trobarem a cada cantonada persones que criden la nostra atenció, tot mostrar-nos les flors que venen. No veurem les paradetes de roses posades per nois i noies, amb la intenció de guanyar uns diners pel viatge de fi de curs, per subvencionar colònies o altres activitats. No trobarem a homes que porten a les mans roses i caminen tot decidits. No contemplarem noies de totes les edats que van totes cofoies exhibint les roses que els hi han regalat.

Tot és no, tot sembla molt negatiu. Però no és cert, hi ha moltes roses en el dia d’avui, no són roses collides en la terra, sinó roses pintades, dibuixades, i que transiten per internet i ens són regalades. Quan són gairebé les 10 del matí, redacto aquest escrit, el meu Watsahap, esta ple de missatges a on hi ha representades roses.

El mateix podem dir dels llibres, no hem pogut anar a comprar el llibre. No hi ha parades en els carrers. No veurem autors, tots signant llibres. No regalarem cap llibre. Però també, cal dir que aquí tampoc no és negatiu. Aquest temps d’obligat confinament han estat per molts, l’ocasió de llegir llibres que feia temps que tenien aparcats i, fins i tot m’atreveixo , hem recuperat el llibre que vàrem comprar per sant Jordi d’altres anys i que no havíem pogut llegir i ara ho fem.

Sant Jordi, patró del nostre País, és una festa per que tots nosaltres prenguem consciència que pertanyem a una nació que és la Nació catalana, i que renovem la nostra fidelitat cap ella.

Desconeixem moltes coses de la història de Sant Jordi. Aquest personatge que en el segle IV ja era venerat com a màrtir. El seu culte es difongué, des de molt aviat, a orient i a occident. En l’Edat Mitjana, els croats la van revitalitzar. Així, Jordi , esdevingué el cavaller victoriós, model pels que formaven part de la milícia cristiana. Molts països l’escolliren com patró: Rússia, Anglaterra, Grècia, Catalunya i més.

Llegeixo en el directori litúrgic de la Fundació Pere Farnés que en l’antiga Grècia, Jordi era invocat com protector dels pobres, alliberador dels presos i intercessor dels reis cristians que demanaven la seva protecció.


De totes les llegendes sobre sant Jordi, la més coneguda és la de Jordi, cavaller victoriós defensant la Princesa davant del atac del drac. Mai com ara, aquesta llegenda té sentit. Tots estem atacats per un drac , que no és el drac de proporcions immenses , i que treu foc per la boca. No, el drac que ens ataca és tant petit que només pot ser vist pel microscopi, però el mal que fa és molt mortal. Enguany el drac fins i to té nom “Covid-19”! Però, que aquest drac petit, no ens amagui altres dracs que continuen existit.

Sant Jordi va vèncer el drac, tenia fe, no es va acovardir i va voler ser solidari amb els seus compatriotes. Ara nosaltres hem de prendre model del nostre Patró. Hem de refermar la nostra fe. Fe amb el Déu que en Pasqua ens diu en Jesús que és el vencedor de la mort. Fe en el nostre País, al llarg de la història moltes vegades Catalunya ha estat prostrada i vençuda per forces superiors a ella, però sempre ha ressorgit. Ha vist suprimides les seves institucions, empresonats o ajusticiats molts dels seus defensors emmudida la seva llengua. Però la seva fe, recolzada amb l’estimació profunda al Catalunya i als catalans, ha fet que romangués viva.

No ens hem d’acovardir davant de les dificultats. El drac que segons la llegenda s’enfrontà a Jordi, espantava. Jordi, com un nou David, va lluitar contra ell. I com el personatge bíblic que per vèncer a Goliat, utilitzà l’enginy , la intel·ligència, també nosaltres no ens podem desanimar. No podem ni devem fer servir d’armes i mitjans que destrueixen. Reconstruirem el país amb les armes de la pau, de la justícia, de la unitat en el que és bàsic, abandonat les lluites partidistes i cercant sempre la veritat , sabent que ens avala la raó.

Jordi va lluitar contra el drac perquè va voler ser solidari amb els habitants d’aquella ciutat que vivien atemorides pels atacs del monstre. Seguim a sant Jordi, siguem també nosaltres solidaris i ara més que mai. Que l’hospitalitat envers el que venen de fora, la solidaritat per tots els que són pobres, la misericòrdia cap a tots els que estan sols i viuen tribulacions, la caritat per tots aquells que viuen sense que ningú els estimi; sigui tot això distintius inesborrables que brodem en la nostra senyera. La senyera catalana que hem de procurar que ens representi a tots: els nascuts aquí o de fora, els pobres i els rics, el que parlen català o alguna altre llengua, els bons i dolents.

Avui és un bon dia per recuperar dos documents dels nostres Bisbes: “ Les arrels cristianes de Catalunya” i “ Al servei del nostre poble”. I també és un bon moment per demanar als nostres bisbes que, en els moments actuals, no deixin de mostrar públicament la seva fe, la seva ajuda i solidaritat per les esperances que vivim els catalans.

Per acabar, Catalunya té història, té cultura, té llengua pròpia. Catalunya, país que s’ha construït amb les aportacions de moltes persones, un número molt significatiu vingudes de fora. Catalunya que sempre ha estimat “el pacte”, els catalans gent pactista, però no conformista. Catalunya , país que anhela i estima la llibertat.

Sant Jordi, protegiu la nostra nació, que no ens destrueixi l’odi, sinó que ens construeixi la mà estesa envers tots. Jordi, beneeix i ajuda també a la nostra Església.

Avui us proposo la pregària a sant Jordi de Salvador Espriu ( la trobareu en una escultura de Subirats , en l’Altar del santíssim del monestir de Montserrat):

Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja,
del drac de la ira i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla
de la gent catalana. Amén.

Molt bona jornada de Sant Jordi

Josep m Jubany