Reflexions a la Paraula de Déu

Avui, primer diumenge de Quaresma i com cada any, la litúrgia ens convida a contemplar i meditar l’evangeli de les temptacions de Jesús; enguany ho fa segons l’evangelista Mateu. Aquest text és clau per entendre la personalitat de Jesús. El Senyor dient no a les temptacions se’ns manifesta com un home lliure.

Tot s’inicia, amb aquesta expressió: l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús acaba des ser batejat per Joan, L’Esperit ha davallat damunt d’Ell, el Pare ha proclamat que era el seu Fill, en qui s’ha complagut. La immersió de Jesús en les aigües del Jordà és l’inici de tot. Desprès d’aquesta forta experiència vivencial, ha de començar la missió que li ha estat encomanada,. Recordeu el que Ell va dir a Nicodem sobre la seva missió: Tant va estimar Déu al món que envia el seu propi Fill, no per condemnar-lo , sinó per salvar-lo. Com tots , ja sabem , no és una missió qualsevol.

En Jesús, res no és improvisat, totes les seves paraules i obres, són possibles perquè viu estretament unit a Déu, el seu Pare. Per aquest motiu en el programa de vida de Jesús sempre hi ha un temps reservat a la pregària. l’Esperit el condueix. Així, doncs, no ens sorprèn que en l’inici de tot, Jesús, guiat per l’Esperit, vagi al desert a pregar, a meditar. El que sí que ens pot sobtar, és l’expressió: perquè el diable el temptés. I em sembla, que amb aquesta frase, l’evangelista ens diu molt. Jesús és Déu amb nosaltres, però també és home com nosaltres... i tots sabem que les temptacions formen part del desig humà.

Al desert no hi ha res que distregui, hi ha un silenci que ajuda a interioritzar. Allà Ell cerca, prega i demana que l’Esperit l’il•lumini sobre com ha de mostrar al món el veritable rostre de Déu amor, com ha d’ensenyar el veritable camí de la salvació, quin sentit té la vida i la benaurança. I enmig del dejuni, se li presenten tres grans temptacions. Com diu Francesc Riera , s.j. en el seu comentari a l’Evangeli de Mateu, se li ofereixen seguir les tres “P”: Possessió (“ Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans”), Prestigi (“Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”), Poder (“Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores”). Fitxem-nos, no són tres temptacions qualsevols, diner, prestigi, poder, són tres objectius que mouen i donen sentit als treballs i afanys de molts homes i dones, i potser, si ens ho pensem seriosament, de nosaltres mateixos. Jesús diu no, i amb aquest no, expressa el seu sí més ple i profund al ser, al servei i a la humilitat. Amb aquest no al mal, Jesús no serà esclau de res; ara pot iniciar la seva predicació, i ara es podrà mostrar, perquè ho és, com l’home lliure.

Josep m Jubany