06 de febrer 2020

Mans Unides

El proper cap de setmana, dissabte 8 i diumenge 9 hi haurà la col·lecta de Mans Unides que cada any duu a terme en aquestes dates. Mans Unides lluita contra la fam i promou el desenvolupament humà integral i sostenible de totes les persones.

El lema de la campanya d’enguany es: Qui més pateix el maltractament al planeta no ets tu. Aquest any 2020 es pretén aprofundir en la relació entre la lluita contra la pobresa i la cura del planeta, la nostra “casa comuna”.

El mode de vida dominant, el consumisme, les estructures de poder i la cultura del malbaratament, provoquen, com assenyala el Papa, el deteriorament ambiental i les crisis humana i social que l’acompanyen i reforcen (Laudato si, 5).

Cal promoure una cultura ecològica, inquilins i cuidadors del món, lluitar per una vida digna de les persones, ser conscients de les conseqüències ambientals de les nostres iniciatives.

Els arxiprestats de Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà tenim aquest any tres projectes per a: Moçambic, Sudan del Sud, i Marroc.

Aquests són els projectes:


MOÇAMBIC - Nacala

AMPLIACIÓ D’UNA ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A NOIES


La ciutat de Nacala al Nord del país té una gran part de població immigrada que viu en barris de construccions precàries, falta d'aigua potable i energia inestable. La dona pateix una clara discriminació, té un rol submís, dependent de l'home. Ells decideixen per elles. La formació de la dona és urgent i indispensable per garantir la seva autonomia, poder de decisió i independència.

Nacala és una ciutat portuària de ràpid creixement social i econòmic. Tanmateix, no hi ha gaire personal autòcton capacitat per assumir càrrecs de responsabilitat en les empreses, i, per aquest motiu la majoria de les indústries contracten professionals estrangers. La falta d'oportunitats per als joves ha incidit en l'augment de l’explotació laboral i la delinqüència. La corrupció s'ha convertit en un mitjà de vida i afecta tots els àmbits i nivells. En aquest context la dona és la més perjudicada.

Els serveis bàsics són de baixa qualitat, la falta d'aigua potable augmenta els índexs de malalties i mortalitat. L'energia elèctrica és insuficient i costosa, l'hospital general compta amb pocs recursos i li manquen medicaments i instruments de diagnòstic.
El transport és difícil ja que la major part de les carreteres estan en pèssimes condicions. Hi ha escoles de tots els nivells educatius però són insuficients per a la quantitat d'estudiants que hi ha. Algunes tenen dos torns de classe en aules en què intenten estudiar un centenar d’alumnes. Si bé hi ha hagut una petita millora en els últims anys, la qualitat de l’ensenyament no és bona.

En aquest entorn, les Germanes Combonianes gestionen, des del 2005, l'Escola Politècnica Comunitària Femenina (EPCFN), un centre de formació professional per a noies d'entorns molt desfavorits, en la qual també es cultiven aliments bàsics. Recentment, el Govern de Moçambic ha aprovat una nova llei educativa que exigeix a les escoles professionals disposar d’unes determinades instal·lacions. Cal ampliar aquesta escola amb la construcció d’una aula d’informàtica i d’audiovisuals, un despatx per a administració i un altre per a l'àrea pedagògica. També cal completar l’equipament (mobiliari, ordinadors, impressora, fotocopiadora, etc.).

Les Germanes Combonianes demanen ajuda a Mans Unides per ajustar-se a les exigències de la nova llei i poder seguir oferint una formació professional de qualitat i que tingui reconeixement oficial a les dones moçambiqueses, a fi que puguin ser autosuficients i millorar les condicions de vida de les seves famílies. El projecte beneficiarà 90 noies cada any i indirectament a tots els seus familiars.

Pressupost........................................................................................... 55.291 euros

SUDAN DEL SUD - Torit

SUPORT A UNA EMISSORA DE RÀDIO PER AL FOMENT DE LA PAU I LA RECONCILIACIÓ NACIONAL



Amb l'objectiu de posar fi a la guerra civil que va esclatar el 2013 i que va causar milers de morts i el desplaçament intern i la fugida als països veïns d'una tercera part de la població, s'han signat dos acords de pau, tot i que segueixen sense implementar-se.

L'últim, del setembre de 2018, ha portat l'esperança a milions de persones, malgrat que, fins avui, se n’han vist poques conseqüències tangibles. Sudan del Sud s'enfronta al repte de reconstruir-se com a nació, amb una falta gairebé total d'infraestructures, amb conflictes tribals encara sense resoldre, una població molt jove i uns nivells d'analfabetisme, criminalitat i mortalitat elevadíssims.

Durant l'estació de les pluges, la major part dels pobles són inaccessibles per carretera. La corrupció en l’administració està generalitzada. El país està molt militaritzat i la cultura de la violència com a forma de resoldre els problemes preval després de tants anys de guerra. Eastern Equatoria, on hi ha la Diòcesi de Torit, es troba al sud-est del país i té una població d'1 milió de persones. La zona s'ha vist molt afectada pel fet de ser la principal via de sortida cap a Uganda i Kenya. La regió acull un gran nombre de desplaçats interns.

En aquest context, la Xarxa Catòlica de Ràdio de Sudan del Sud és una eina d'informació i formació, que impulsa el valor de la convivència pacífica. L'emissora de Torit es va establir amb l'ajuda de Mans Unides el 2007 i des de llavors treballa per llançar un missatge de pau i reconciliació. Emet programes educatius, culturals i d'informació local i nacional i arriba a unes 600.000 persones en una àrea rural molt extensa. En general, cada aparell de ràdio és utilitzat per unes 50 persones en els poblats i en els campaments de desplaçats.

Demanen la col·laboració de Mans Unides per a la producció i emissió de programes dirigits a difondre el contingut de l'Acord de Pau entre la població, amb atenció especial als joves, com també fomentar el diàleg, informar sobre drets humans i civils, facilitar la integració dels joves en la societat després de la guerra civil, orientant-los cap a l'educació, la formació professional, el treball honrat i l'abandó de la criminalitat i l'alcoholisme. Els programes utilitzen les llengües locals per arribar a tota la població. 75 voluntaris de 5 equips parroquials de joves, després de formar-se, seran els encarregats de promocionar aquests programes en els diferents pobles i recollir testimonis i informació a nivell local.

Pressupost ........................................................................................................... 72.380 euros


MARROC - Tessaout, Comuna rural Ait-Tanmil

ENFORTIMENT DEL TEIXIT SOCIAL, CREACIÓ D’UNA XARXA D’AIGUA POTABLE I CAPACITACIÓ DE LA DONA A L'ALT ATLES


El projecte se situa al Marroc, a la comuna rural Ait-Tamlil, un conjunt de llogarrets aïllats d'alta muntanya, a la regió de l’Atles. La població beneficiària pertany a l'ètnia berber, que té idioma, cultura i costums propis. No hi ha interès del govern a desenvolupar la zona, la qual històricament ha estat relegada. La regió, amb limitats serveis bàsics, està abocada a una precària subsistència. L’energia elèctrica és massa cara per a moltes famílies, hi ha deficients serveis de salut i d'educació, i xarxes viàries precàries. Els habitatges no disposen de sanejament ni d'aigua potable. Viuen del producte de petites hortes i alguns ramats.

La seva alimentació és deficitària en proteïnes. Pateixen malalties per la falta de fonts pròximes d'aigua potable i per la contaminació dels rius. Els homes emigren a la ciutat per fer treballs temporals durant molts mesos a l'any. La dona pateix una forta exclusió social i no participa en la presa de decisions. Malgrat que el treball absorbeix totes les seves energies i temps, els homes no valoren el seu esforç. La degradació de l'entorn ha augmentat per la desforestació, el canvi climàtic, l’escassa conscienciació i la mala gestió dels residus.

L'Associació de Desenvolupament Ifoulou sol·licita suport a Mans Unides per millorar la situació d'aquestes comunitats, en general, i de les dones, en particular, facilitant l’accés a l'aigua potable i millorant les condicions de treball de les dones (des dels 6 anys d’edat assumeixen la feixuga tasca de transportar l’aigua), i la seva participació en la vida de les comunitats.

L'aportació de Mans Unides es dedicarà a la construcció d'un dipòsit d'aigua en cada un dels 3 llogarets; la instal·lació d’una xarxa de distribució d'aigua des de les fonts fins als llogarets; la connexió a la xarxa d'aigua de 159 habitatges i la construcció d'un safareig amb latrina i fossa sèptica en cada llogaret.

La iniciativa inclou un programa de formació a les dones i a la comunitat en gestió de l'aigua i pràctiques d'higiene; en manteniment d'infraestructures; en conservació de l'entorn, etc. La viabilitat i sostenibilitat es garanteixen pel compromís de responsabilitat col·lectiva de la població i les autoritats locals, a través de l'enfocament participatiu en la gestió i manteniment de la xarxa. Aquest projecte afavoreix el desenvolupament comunitari i representa un avanç en la participació i integració de les dones i les nenes. Hi haurà 1.700 beneficiaris directes.

Pressupost ........................................................................................................... 92.622 euros