Homilia de la Nit de Nadal de Mn.Jubany

Amics , Amigues,

Ho acabem d’escoltar : Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Sempre m’ha impressionat la sobrietat de l’Evangelista en narrar el naixement de Jesús, l’Emmanuel, Deu amb nosaltres.

Amb aquestes senzilles paraules se’ns diu, allò que és més significatiu de la nostra fe cristiana: És l’eternitat la qui entra en la història, és Déu el qui ve a trobar l’home per indicar-li el camí pel qual podrà arribar a ell.

Els Pares de l’Església, ho expressaven tot dient: el cel i la terra s’han unit en una abraçada infinita, Déu s’ha fet home, perquè l’home esdevingui Déu. Tot contemplant el misteri de Nadal, hem de proclamar ben alt, que al cel i a la terra no hi ha res més preuat que la dignitat de l’home i la dona, ofendre, denigrar, torturar a qualsevol home o dona; independentment de la seva condició social, del lloc on hagi nascut, de la seva cultura, és atemptar contra la dignitat de Déu. Heus aquí el gran missatge d’aquesta nit de Nadal.

I Déu s’ha fet home, i ho va fer en una humil cova de Betlem, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. Si és certa, la dita que una imatge val més que mil paraules, us convido a contemplar la imatge que ens presenta la narració. Déu neix, pobre, humil, al marge de la societat, i ho fa en la figura d’un nen acabat de néixer. I amb aquesta imatge ens mostra el seu veritable rostre, el seus atributs. Ell vol ser conegut i estimat, com un Déu misericordiós, compassiu, pobre, tendre, que perdona. Tot mirant el pessebre, ja no ens és permès parlar d’un Déu omnipotent, totpoderós, jutge. Déu s’ha fet home, no per castigar i fer por als homes, sinó per estimar-los, salvar-los. L’infant que està allitat en una menjadora, és el qui en la seva vida , missatge, mort i resurrecció ens mostrarà el camí de la veritable benaurança, el que ens salvarà. En Jesús, el Pare ens ha donat un germà que ve a buscar-nos quan estem desorientats i no sabem cap a on hem d’anar. Un amic fidel que sempre és a prop nostre...


Em semblen molt encertades les paraules del papa Francesc en la seva carta Apostòlica, Admirabile signum, sobre el pessebre, quan diu: La manera d'actuar de Déu gairebé atordeix, perquè sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per a fer-se home com nosaltres. Quina sorpresa veure Déu que assumeix els nostres propis comportaments: dorm, pren la llet de la seva mare, plora i juga com tots els nens. Com sempre, Déu desconcerta, és impredictible, contínuament va més enllà dels nostres esquemes. Així, doncs, el pessebre, mentre ens mostra Déu tal com ha vingut al món, ens convida a pensar en la nostra vida empeltada en la de Déu; ens convida a ser deixebles seus si volem aconseguir el sentit últim de la vida...

En la darrera reunió el Consell Pastoral de la nostra comunitat, tot comentant com havíem d’actualitzar el missatge del Nadal, en aquest final del 2019, es va subratllar que Déu en Jesús, comparteix amb nosaltres el seu temps, tot el que Ell és. Jesús neix pobre, no té cap regal material per donar-nos, però se’ns donà ell mateix. Nadal és una invitació perquè tots nosaltres valorem el compartir temps amb el nostres familiars, amics, amb el més necessitats. És una crítica recurrent sobre el Nadal, que ha esdevingut tòpica: denunciar el consumisme d’aquestes festes. I siguem sincers, critiquem el consum, però amb més o menys intensitat tots hi caiem. Nadal és una crida a la conversió, perquè ens adonem que hi ha moltes persones que viuen al nostre voltant que desitgen que els sapiguem donar part del nostre temps, que els manifestem tendresa; sabíeu que la paraula carícia, ve de caritat? hem de valorar més una abraçada, un petó, que un obsequi valuós.

En la narració del naixement de Nostre Senyor Jesucrist, hi ha una expressió, que no per ser coneguda, és menys punyent: i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal. Aquesta precisió de l’evangelista, motivà tota una reflexió entre els membres del Consell Pastoral. Han passat més dos mil anys i a la nostra civilitzada ciutat hi ha moltes persones que es veuen obligades a dormir en el carrer. Molts habitants de Barcelona es veuen literalment expulsats de la ciutat per no poder fer front a uns preus de lloguer abusius. Vam recordar que fa pocs dies, ben a prop de casa nostra, moria en plena plaça Lesseps un home sense llar. Desconeixem els motius que el van portar a viure al carrer, com desconeixem les causes per les quals Maria i Josep van anar a buscar abric en una cova, però tant un cas com l’altre es tracta d’un símptoma d’una injustícia estructural. El missatge de Nadal ens diu que en el cor de Déu hi ha un lloc preferencial per als pobres; tant és així que ell mateix es va fer pobre, un sense llar i un marginat. Els qui gosem anomenar-nos cristians, no podem resignar-nos a aquestes injustícies estructurals. I com ens recorda el papa Francesc, Jesús en néixer en un pessebre, i Déu a través d’ell, inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa. Des del pessebre, Jesús proclama, amb humil poder, la crida a compartir amb els últims el camí cap a un món més humà i fratern, on ningú no en sigui exclòs ni marginat.

Com he dit abans, enguany el sant pare ens ha obsequiat amb un preciós escrit sobre el pessebre. El bisbe de Roma ens recorda que fou Sant Francesc el primer a fer un pessebre a la ciutat de Greccio, a la vall de Retti, l’any 1223. Tot fent-me ressò de la recomanació pontifícia, us convido a tots i a mi mateix, a contemplar els nostres pessebres. A contemplar-los amb els mateixos sentiments que el Poverello d’Assis, o si voleu, amb la innocència amb què el contemplen els més petits de casa. En les diferents representacions del pessebre, el primer que crida l’atenció és el paisatge. En un pessebre digne d’aquest nom, sempre és molt important el paisatge; hi ha un cel estrellat, muntanyes, rierols, també fogueres que ens recorden el fred i la necessitat d’escalfar-nos, i, al costat de les representacions de persones, hi trobem animals, especialment el bou i la mula. Representar el naixement de Jesús va íntimament unit a la representació de la natura. I és que, com ja havien anunciat els profetes, tota la creació participa de la festa de la vinguda del Senyor. Els pessebres ens recorden que Jesús va néixer enmig de la natura, i com ens diu Sant Pau, totes els coses van ser creades per Jesús i van destinades a ell. Sant Francesc va fer de la seva vida un càntic d’admiració a la creació i ens va ensenyar a vetllar, protegir, estimar, no malbaratar la creació... Va reafirmar el seu ensenyament amb la representació del pessebre, és per aquest motiu que podem afirmar que, si volem ser fidels a l’esperit de Nadal, ens hem de comprometre a treballar per un món sostenible.

Amics, amigues, celebrem amb goig el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist en aquest any de gràcia del 2019. I com els pastors posem-nos en camí per trobar-nos amb l’Infant. I visquem amb joia aquestes festes. Avui celebrem el naixement d’un nen, que és el Messies, el Senyor; no és poca cosa. Però és que porta, a més, el nom de Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Quan celebrem un naixement, celebrem la vida. Donem-ne gràcies. I malgrat que hi ha moltes coses que ens amoïnen, malgrat les incerteses polítiques que vivim, malgrat el nostres egoismes, i amb el cor ben disposat, siguem receptius a l’anunci dels àngels. Que el seu missatge ens faci renéixer l’esperança i la joia.

A tots, us desitjo que aquest Nadal sigui un motiu per viure, juntament amb les persones que estimeu, la joia de saber-nos estimats.

Celebrem-ho aquí a l’església, celebrem-ho amb la família, fem partícips de la nostra alegria els nostres amics, tant si són creients, com si no ho són. Les grans noves s’han de compartir. Visquem la joia del Nadal amb els més petits, i deixem-nos impregnar per la seva innocència, però no ens oblidem que Jesús neix pobre i fràgil, i que cada Nadal truca de nou a la porta dels nostres cors, perquè li fem estada. No ve sol, l’acompanyen tots els homes i dones que cerquen estimació, ajuda, pau.

Nadal és la gran oportunitat que ens ofereix el calendari, per ser una mica millors.

Amics, amigues

Bon Nadal