Reflexions a la Paraula de Déu

Aprendre a viure

Les lectures que avui se’ns proclamen a la celebració eucarística ens fan una reflexió bàsica. Jesús no va morir, ni ens va donar el seu Esperit per resoldre els entrebancs que podem trobar cada dia a la nostra vida. El Misteri de la Pasqua de Jesús, a més de revelar-nos el sentit de la seva existència i de la seva missió, ens descobreix també el sentit de la nostra pròpia vida, si ens la prenem amb perspectiva i sempre en relació a la nostra condició de seguidors de Jesús adquirida pel baptisme.

Els qui realment ens hem compromès amb Jesús i amb el seu evangeli no podem veure’ns entortolligats per petits problemes que -és veritat- poden ser molt molestos, però que tenim moltes maneres, personals i socials, per a resoldre’ls. A l’evangeli no hi trobarem respostes per part de Jesús per veure si s’han de pagar tributs al Cèsar o com s’ha de repartir una herència. Les societats on vivim té costums, normes i lleis suficients per saber com ens hem de comportar i com hauríem de conviure amb els altres.

La paràbola de l’evangeli incideix en una problemàtica molt antiga, però que continua sent molt actual: la set d’acumular riqueses per assegurar-se el futur, un futur, per cert, que no se sap quan comença ni quan s’acaba. Ja la primera lectura, treta del llibre anomenat de l’Eclesiastès, sembla donar resposta a aquest afany, però ho fa des d’una perspectiva pessimista, individualista i de curt recorregut, perquè, en el fons, alliçona als homes només per aquesta vida, com es desprèn de la seva reflexió en una altra part del llibre: “És bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats que Déu li dóna... És un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne... i que gaudeixi del seu treball. Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida...” (5, 17-19).Aquesta mateixa és la reflexió que es fa l’home ric de la paràbola: “... em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys; reposa, menja, beu, diverteix-te”.

Jesús fa notar l’egoisme d’aquest home. Només pensa en si mateix, en passar-s’ho el millor que pugui. Ho sentin a dir tot sovint: “Frueix força, que només són dos dies”. Jesús: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et demanaran comptes de la teva vida”.

L’evangeli de Jesús posa als altres al centre de la nostra vida i, per això,només qui s’ocupa i es preocupa per als altres, com ho va fer Ell per a tots els homes, “es fa ric als ulls de Déu”. Els que seguim Jesús ens identifiquem amb la seva Pasqua, ens hem revestit de vida nova.

Anton Ramon Sastre