Reflexió sobre la pregària de petició. (I)

Una de les novetats que ens aportà la reforma litúrgica provinent del Concili Vaticà II, fou la recuperació de l'anomenada pregària dels fidels. En l'Eucaristia, especialment en les dominicals, desprès de la Litúrgia de la paraula som convidats a pregar per les necessitats de l'Església, del món i per persones en concret. Normalment aquestes pregàries són preparades prèviament.

La pregària de petició respon a l'ensenyament de Jesús, que amb molta insistència en l'Evangeli, ens convida a demanar a Déu, "coses bones". Tots recordem les paraules del Senyor, "Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren" ( Lc 11, 9)

Demanar la benvolença de Déu per alguna necessitat, no ho fem només en les accions litúrgiques, ho fem, personalment, moltes vegades. Quan els mals ens afligeixen a nosaltres o a d’altres, quan ens trobem desbordats per les circumstàncies, quan ens veiem incapaços per nosaltres mateixos d’afrontar les realitats, davant del sofriment del món, de la injustícia, la persona creient espontàniament adreça un prec a Déu, o demana la intercessió dels sants.

Hi ha qui ha objectat que la pregària de petició és menysprear la grandesa de Déu, ja que Déu per naturalesa ho sap tot, i no només ho sap, sinó que no es deixarà condicionar per les nostres peticions. També hi ha qui argumenta que la pregària de petició resta ineficaç ja que sovint constatem que allò pel que hem pregat, no s'arriba a assolir. Hi ha qui ha vist en aquest tipus de pregària una forma de descarregar les nostres responsabilitats a Déu . La cèlebre expressió: que Déu hi faci més que nosaltres, a vegades es pot convertir en un jo em rento les mans d'aquest assumpte, i que vingui Déu i ho arregli.

I siguem sincers, sovint la pregària de petició, especialment en les accions litúrgiques, la fem de forma molt rutinària, sense gairebé adonar-nos de per què preguem.
Aquestes i altres objeccions, han estat la causa de què aquest tipus de pregària s'hagi banalitzat molt.

La pregària de petició només la podem fer si som conscients de la nostra petitesa. Hi ha moments en la vida que me n'adono que jo no sóc omnipotent, no sóc cap déu, i per tant tot contemplant la grandesa de Déu, li demano que vingui en el meu ajut. La pregària de petició és per damunt de tot un posar-se davant del Senyor i examinar i decidir la pròpia situació.

La pregària de petició només es pot fer quan allò que es demana ens afecta profundament, ens neguiteja vitalment i som conscients que la nostra petició és per eradicar quelcom que és un obstacle perquè es compleixi el que nosaltres creiem és la voluntat de Déu . Per posar un exemple, per fer-me més entenedor, no és lícit demanar per la pau, si jo no sóc una persona que crec en la pau i en la mesura de les meves febles forces treballo per la pau.

Continuaré la setmana vinent
Josep m Jubany