Reflexions a la Paraula de Déu

Estimar, com? Per què? No és qüestió de saber-ho, és qüestió de com fer-ho perquè sigui un amor de veritat. Hi ha qui sense estimar ningú creu que és suficient estimar Déu. És evident que això no pot ser evangèlic perquè preguntant a Jesús pel primer manament, el Mestre afegeix un segon manament igual que el primer i va fer possible que units i equiparats tots dos, fos impossible separar-los mai més. L’amor a Déu i al pròxim caminen paral•lels per la seva importància per l’amor a Déu i als germans. No ho diu perquè l’home s’hagi de posar a la categoria de Déu sinó perquè desitja ser estimat en els homes, amb el mateix amor que se li manifesta a ell.

Jesucrist, paraula i imatge de Déu, que assumí la condició humana, tenia clar que estimar l’home és estimar Déu perquè s’identifica amb tots els éssers humans, d’una manera particular amb els pobres i els qui sofreixen. És lògic, doncs, el raonament que conclou l’evangelista Sant Joan que diu “qui estima Déu però no estima el seu germà és un mentider”.

Alguns, però, responent a les enquestes de carrer sobre la religió creuen que aquesta és negativa perquè diu no al divorci, no a l’avortament, a les relacions sexuals lliures, etc però de fet estan dient un “SÍ” majúscul a l’amor fidel planificat i un sí a la vida i a la dignitat i vocació superior de tota persona. Jesús el defineix com un amor positiu i radical quan diu “estima amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces”. Aquesta manera de fer-ho val més que qualsevol holocaust i sacrifici.

Afirmació que va merèixer l’aprovació del Senyor, el lletrat de l’escena evangèlica d’avui. Aquest havia respost sensatament i és veritat que l’amor és més important que tota pràctica puntual i formalista. Aquest és el primer valor de l’economia de Déu i ho ha de ser també en l’economia dels batejats.

L’Església ha de potenciar l’amor sempre, i més quan sorgeixen opcions dispars, inevitables en el seu si i en les seves comunitats cristianes i religioses. També en els àmbits socials i culturals de tots els temps ja que l’amor és l’eix central de totes les relacions humanes i a tots els nivells. Igualment ha de vetllar per les manipulacions que facin sentir-nos titelles d’un espectacle. Res no hi ha tan fort com l’amor i per això quedem-nos amb aquest pensament “ estimem Déu, als germans i a nosaltres mateixos amb un amor sincer”.

Francesc Xavier de Dou