Moments de crisi
L’Evangeli de Joan (el final del capítol 6) d’aquest diumenge del mes d’agost, ens pot portar a recordar qualsevol situació de crisi, de dubte, de falta de decisió que sovint vivim a nivell personal, social o col·lectiu. Durant la seva estança a Judea, Jesús ha alimentat materialment milers de persones, els ha parlat de Déu, del Pare bo que sempre acull els fills, els ha parlat amb paraules i amb paràboles però arribem a un moment de profunda crisi: no l’entenem. Aquestes paraules que fa servir són molt difícils per a nosaltres, arribant fins i tot a l’escàndol dels propis deixebles. I aleshores molts dels seus seguidors el van deixar, tristament després d’haver viscut amb il·lusió les paraules de Jesús.
Quanta gent hem conegut que hagi deixat el camí que Jesús ens proposava? Quantes vegades hem parlat amb amics o familiars que s’escandalitzen de les misèries de l’Església, o que ens diuen que el missatge del Crist, tot plegat no és més que una utopia de la que ens hem de despertar. Potser ens parlen de la distància enorme que separa les paraules de l’Evangeli de la nostra pràctica quotidiana o que les paraules són molt boniques però la realitat del món no hi té res a veure. Ens tracten sovint com a il·lusos, innocents, utòpics i poc realistes.
Jo crec que en qualsevol crisi, sempre trobarem tot tipus d’excuses i justificacions que ens deixaran tranquils però que, si hi pensem bé, no ens convenceran realment perquè amb Jesús, el que falla és no reconèixer la transcendència de la seva afirmació: tot el que jo us dic ve de Déu, les paraules que jo us he dit són Esperit i vida. I davant d’aquesta afirmació, Pere es rendeix completament: a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna.
Pere manifesta amb la seva afirmació molt més que un sentiment personal per Jesús, o el reconeixement que va ser una gran persona o fins i tot una afirmació corporativa, si parlem en termes ‘eclesials’...Pere, sempre tan simple, tan directe, manifesta la convicció que Deu ens salva i que Jesús té sempre les paraules i les accions necessàries per demostrar-ho. Jesús els ha mostrat tantes vegades que Déu era amb ells que no poden tenir dubtes malgrat que sovint no l’entenguin. Així, Pere decideix continuar amb Jesús en un veritable acte de Fe, en majúscula.
Lluís Sánchez Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada