Reflexions a la Paraula de Déu

Els enviats a la vinya

La paràbola d’avui es troba dintre de l’evangeli de Mateu en un moment en què Jesús, aclamat per la multitud, era a Jerusalem i havia protagonitzat aquella escena en la que expulsà els mercaders que traficaven en el Temple i tirà per terra les taules dels canvistes que feien negoci amb diners. “La meva casa és una casa de pregària, però vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres”. Quan el dia després es tornà a presentar al Temple, els prínceps dels sacerdots i els vells del poble se li acostaren i li preguntaren amb quina autoritat feia aquelles coses. Jesús, en lloc de contestar directament, els recordà la figura de Joan el Baptista, la seva predicació i el seu baptisme, i com fins els publicans i les prostitutes el varen escoltar i es convertiren, en canvi ells no havien fet cap cas al més gran dels profetes i continuaven capficats en els formalismes de la Llei i del culte, sense voler donar cap mostra de canviar. Aquest és el context d’aquesta paràbola.

La viticultura tenia una gran tradició a tots els pobles de Palestina i a les escriptures es descriuen tant la cura que n’havien de tenir els seus propietaris, com les grans virtuts que tenia el seu fruit. Figuradament, a l’Antic Testament s’utilitza per descriure la història d’Israel, una vinya plantada i cuidada directament per Yahvéh, com ens ho narra Isaïes en la primera lectura d’avui, però que, malgrat la cura que en tenia el Senyor, passaven els anys i gairebé no donava fruit o els raïms eren massa amargs. ¿Haurà d’abandonar Yhavéh la seva vinya estimada?

A la paràbola de l’evangeli, Jesús aprofita aquesta coneguda imatge de la vinya i assegura que, un cop plantada i envoltada de tots els estris necessaris, la deixà en mans d’uns vinyaters perquè en tinguessin cura. Els sacerdots i ancians sabien que parlava d’ells. I Jesús els recordà la història dels profetes, també enviats per l’amo de la vinya, i que foren assassinats -com Joan- tantes vegades com alçaven la veu en nom de Déu. Jesús els anuncia la seva pròpia mort: el fill de l’amo de la vinya també serà assassinat. I, com tantes altres vegades, Jesús provoca que siguin els propis sacerdots i vells del poble, els qui dictin la sentència: Vindrà l’amo i “farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres”. El Fill rebutjat esdevindrà la clau de la història i els guies del Regne seran uns altres que faran donar fruit a la vinya. Avui dóna fruits l’església?

Anton Ramon Sastre