El dilluns dia 29 de maig, a l'Ajuntament de Barcelona, s'elevà a escriptura pública un conveni de cessió del dret de superfície del Casal Sant Ildefons propietat de la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, a l'Ajuntament de Barcelona.
Les principals clàusules d'aquest conveni són:
1. La Parròquia cedeix a l'Ajuntament el dret de superfície del local del c/ Marià Cubí, 111 per 25 anys, perquè l'Ajuntament es faci càrrec de les activitats del Casal d'avis.
2. L'Ajuntament es farà càrrec de totes les obres de remodelació que precisa el Casal. Segons els primers càlculs, els costos serien de cinc-cents mil a set-cents mil euros.
3. L'Ajuntament es fa càrrec de totes les depeses del Casal i del local (funcionament, impostos, despeses d'escala, etc).
4. Aquest conveni només té validesa per les activitats d'un Casal d'avis. L'Ajuntament no en pot canviar l'ús. En el cas que el Casal no continués, o durant un any no funcionés, es donarà per finalitzat el conveni. L'Ajuntament també haurà d'entregar el local degudament condicionat perquè algú altri pugui dur a terme les activitats.
5. Desprès de 25 anys, el local torna a la parròquia, amb totes les condicions que les normatives del moment exigeixin per un Casal d'avis.
Història
El Casal es va fundar l'any 1970 com Llar de jubilats Sant Ildefons per iniciativa de Mn. Ignasi Cases (acs), aleshores beneficiat de la Parròquia de Sant Ildefons, en uns locals que van cedir les RR del Culte Eucarístic en el convent del c. dels Madrazo.
Aviat es va fer evident que l'espai no era adequat pels serveis que s'hi feien, i el 1976 es traslladaren als locals de C Marià Cubí, de la Immobiliària Camí SA. locals, propietat dels membres de la Confraria Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, en aquells moments pràcticament extingida.
Al mateix temps, Mn. Cases parlà amb l'obra social de La Caixa, que volia obrir un equipament social al barri. S'acordà que La Caixa pagava les obres de condicionament del local, i subvencionava les activitats. La Caixa posà com a condició que el local fos propietat de la Parròquia de Sant Ildefons. La majoria d'accionistes de Camí S A, uns cinc-cents, cediren les seves accions a la parròquia, (només uns cinquanta, demanaren ser bonificats) posant únicament com a condició que el local fos destinat a activitats per a la gent gran.
El 1980 s'aprovaren per part de l'Arquebisbat els Estatuts. La subvenció de La Caixa va permetre anar fent les activitats. L'any 1993, la Caixa anuncià que faria una aportació d'un milió de pessetes, però que deixaria de subvencionar el Casal.
L'any 1994, gràcies al mecenatge de la Fundació " Fèlix Llovet Nicolau", el Casal va poder continuar les seves activitats. I també va créixer el nombre de socis.
Fa tres anys que la Fundació "Fèlix Llovet Nicolau" va anunciar a la Junta rectora del Casal que aniria rebaixant cada any la seva aportació, ja que havia d'ajudar altres institucions.
El Casal ha funcionat amb un equip de voluntaris/es, coordinat per una junta. Aquests voluntaris s'han anat fent grans, i no poden donar resposta a les demandes que un Casal d'aquestes característiques precisa.
El motiu d'aquest Conveni?
El Casal precisa d'una profunda transformació, tant a nivell d'activitats, com de remodelació del local.
a) Nivell d'activitats. És precís que pugui obrir durant tot el dia, ara només ho fa a les tardes. Que pugui oferir activitats que ajudin a prevenir o alleujar, les xacres pròpies de la gent gran: rehabilitacions, tallers de memòria, ajuda a la mobilitat etc.
També cal adequar les activitats d'entreteniment i d'esbarjo. Actualment són poques les activitats que el Casal pot oferir.
b) Remodelació. El local necessita d'una profunda remodelació. La Junta ha rebut, de forma oficiosa, notificacions per part de l'Ajuntament i dels bombers reclamant les reformes que exigeix la normativa per aquestes activitats. El local no té sortida d'emergència, no està condicionat per persones de mobilitat reduïda, s'han de canviar els lavabos, fer-los aptes per persones discapacitades, etc. També necessita una reorganització de les seves dependències.
Per dur a terme aquestes transformacions, el Casal necessitaria d'una economia que en aquests moments no té. Només el cost de les obres de remodelació, segons estudis de l'Ajuntament de Barcelona, són entre cinc-cents mil euros, i set-cents mil euros (500.000-700.000).
Aquí cal afegir les despeses ordinàries de funcionament. Aigua, electricitat, gas, despeses d'escala (el local forma part d'una finca de propietaris, i pel fet que és el propietari que ocupa més espai, ha de pagar una part molt significativa de les obres de la finca. Finca que en aquests moments precisa de molta rehabilitació).
Perquè el Casal pugui complir les seves funcions, precisa de personal contractat, monitors, terapeutes, així com algun conserge. Costos no assumibles en aquests moments.
Els usuaris del Casal ajuden amb el pagament de quotes, però són del tot insuficients. L'augment de quotes seria un impediment per les persones d'economia més precària.
Gestions amb l'Ajuntament
Preveient el futur del Casal, la Junta rectora ja fa tres anys que va encetar converses amb l'Ajuntament del districte per estudiar formes de viabilitat. Les converses s'iniciaren amb l'anterior Ajuntament, qui ja d'entrada es comprometé a trobar-hi solucions. Les converses continuaren amb l'actual administració, qui d'entrada es mostrà receptiva i comprengué la problemàtica.
L'Ajuntament és conscient de la tasca social que fa el Casal. En el districte de Sant Gervasi-Galvany, l'Ajuntament de Barcelona no disposa de cap local per crear un Casal d'avis.
L'Ajuntament, després d'inacabables gestions, va fer una proposta que tant la Junta del Casal, com el Consell Pastoral de la parròquia, la valoraren com molt acceptable, i que farà possible la viabilitat del Casal.
Les gestions, a tres bandes, no han estat senzilles: l'Ajuntament de Barcelona, la parròquia de Sant Ildefons, i l'Arquebisbat de Barcelona (ja que donada la importància econòmica de l'operació, es necessitava l'aprovació del bisbat). Com en tota negociació hi ha hagut de tot, moments que semblava que tot ja estava fet, com moments de fort desànim. Per sort les tres parts estaven a favor que es fes el conveni; els esculls han vingut en la forma de concretar.
Així, l'Ajuntament volia que la cessió fos a perpetuïtat, i la parròquia posava un termini de 20 anys. Al final ha estat de 25 anys.
La Parròquia ha volgut que quedés expressament establert que el Casal només es podrà fer servir com a Casal d'avis, i si durant un any no hi hagués cap activitat es rescindiria el contracte i tornaria a la Parròquia.
El Bisbat demanava que figurés explícitament en el conveni que la parròquia de Sant Ildefons pogués intervenir en el dia a dia de l'activitat. Al final hi ha una referència.
Valoració
Des del Consell Pastoral ens sembla que és un conveni molt acceptable. I una forma de donar viabilitat al Casal. Es compleix la finalitat d'aquells que cediren el local, els membres de la Confraria de Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia, que ho feren perquè hi hagués un Casal d'avis al barri.
Es dóna resposta a una necessitat social, l'atenció als avis, que quedaria sense atendre. L'Ajuntament, no té cap més local. És l'únic Casal d'avis que hi ha al barri Sant Gervasi- Galvany.
Cal tenir present les característiques tipogràfiques del barri. Carrers amb molts desnivells (pujades pronunciades) el que impossibilita que la gent gran es pugui desplaçar als Casals veïns, ja que a més de la distància, tenen moltes dificultats per desplaçar-se. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, el barri Sant Gervasi- Galvany és la zona de Barcelona on resideix més gent gran, la majoria dones.
La Parròquia no perd la propietat, sinó que la cedeix. I amb els anys rebrà un local, on, per la banda baixa, s'hauran invertit cinc-cents mil euros, això són uns 20.000 euros per any.
Són moltes les persones i institucions del barri, començant pels serveis socials de Càritas , que ens han demanat que busquéssim una solució.
Agraïment
En nom del Consell Pastoral vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest conveni. Cal mencionar la Junta del Casal Sant Ildefons i molt especialment a Montserrat Aguilera, que sense la seva voluntat decidida això no s'hauria portat a terme. Només ella sap la gran quantitat de reunions a les que ha assistit. A Maite Cura que ha portat la qüestió jurídica, negociant totes les clàusules del conveni, assessorant jurídicament. Al consell d'economia i al consell pastoral de la parròquia perquè han acompanyat tot aquest procés, i les seves observacions ha servit per millorar el conveni. A la Delegació d'economia del Bisbat, que gràcies als seus tècnics van entendre que l'única solució per la viabilitat del Casal era signar un conveni d'aquestes característiques amb l'Ajuntament, i també al Districte municipal, que ja en l'anterior administració van apostar pel Casal de Sant Ildefons.
I com no? Gràcies a totes les persones que al llarg de la seva història han fet possible l'existència d'un casal d'avis a la nostra Comunitat
Finalment
Aquest conveni és una aposta de futur. No ens ha guiat cap altre objectiu que no fos l'atenció a la gent gran. Descartant sempre, fer amb el local de Marià Cubí cap operació immobiliària o econòmica. El nostre desig és una llarga vida del Casal al servei de la gent gran.
Josep m Jubany
Fa 5 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada