Assemblea del mes de gener, l'Islam

Aquest any 2017 se celebra els cinc-cents anys de la reforma de Martin Luter. Aquest aniversari és un bon motiu per reflexionar sobre la diversitat religiosa. Per aquest motiu, el consell Pastoral li va semblar bé dedicar-li les tres assembles del primer trimestre del curs. Recordeu, la del mes d'octubre fou dedicada a Luter, amb la projecció de la pel·lícula del mateix nom, i la del mes de novembre visitàrem la sinagoga del carrer de l’Avenir.

En l'assemblea del mes de gener el tema de reflexió fou l'Islam. Comptarem com a ponent amb Jordi López Camps, antic director d'assumptes religiosos de la Generalitat de Catalunya, i actualment col·laborador de Cristianisme i Justícia. El ponent començà la seva intervenció parlant dels orígens de l'Islam. Orígens que no estan acreditats per documents de l'època, cosa que fa molt difícil poder dir amb exactitud el que hi ha d'història veritable del profeta Mahoma, i el que és construcció llegendària elaborada anys després.

L'Islam és la religió del llibre; el seu llibre sagrat és l'Alcorà. Segons l'ortodòxia religiosa de l'islam, el llibre va ser dictat directament per l'Arcàngel Gabriel al Profeta, per tant allò que es llegeix, segons aquesta ortodòxia, és la literalitat de la Paraula de Déu. Hi ha una diferència en la manera en què el musulmà llegeix l'Alcorà, de com els cristians (no fonamentalistes) interpreten la Bíblia. Per la majoria dels cristians, en la Bíblia hi ha diferents gèneres literaris, que han de ser llegits i estudiats tenint en compte, les característiques d'aquests gèneres. D'aquí sorgeix la ciència de l'exegesi. Per l'Islam no és possible aquesta interpretació.



Hi ha una altra dificultat en la lectura de L'Alcorà. Aquest està format per diferents capítols, anomenats "sures". Aquests capítols no estan ordenats ni cronològicament, ni per temes. Segons els estudiosos, no tots foren escrits en un primer moment, sinó que cada sura ve condicionada pel temps i lloc en què foren escrits. A vegades hi ha contradiccions entre els preceptes continguts en una sura o una altra. La cultura religiosa de l'islam, a diferència de la cultura occidental, no distingeix entre la legislació pròpiament religiosa, i la legislació civil. L'Alcorà és la font de tota la legislació, tant religiosa com civil.

L'Islam té com a gran creença l'existència de Déu, i que Mahoma va ser la persona elegida perquè ens donés a conèixer la darrera i última revelació. El creient es posa sota la voluntat de Déu i ha de complir els grans preceptes: la pregària, el dejuni, l'almoina i l'anada, una vegada a la vida, a la ciutat santa de la Meca.

Desprès, el ponent feu una interessantíssima exposició de com al parer d'alguns estudiosos van ser els orígens de l'Islam. Segons algunes hipòtesis va néixer per la confluència de les religions politeistes del seu temps, amb la confluència d'alguns grups d'origen cristià, que procedien d'Egipte.

L'exposició fou amena i interessant, i com sempre van quedar moltes preguntes a fer. Tant de bo que el coneixement de la diferència religiosa ens ajudi a valorar totes les creences. I sobretot a no estigmatitzar aquells que pensen o creuen diferent de nosaltres.