16 d’octubre 2016

Reflexions a la Paraula de Déu

Les mans alçades

En el llibre de l'Èxode veiem com Moisès alça les mans i les tropes d'Israel guanyen als amalequites i, si les baixa, perden. Sens dubte aquesta facultat que té Moisès li ve directament de Déu. Aquest poder de Déu en favor del poble escollit, Israel, el trobem en diversos passatges de l'Antic Testament. La pregunta és simple: per què Déu no actua avui en favor del poble escollit, del poble cristià? Déu, en un moment donat de la història i per amor al seu poble, envia el seu Fill estimat i és aquest Fill, que és mestre, qui ens ensenya les essències de la convivència i de fer el bé. A més, ens porta la llibertat.

La gent de l'Antic Testament tenien el poder de Déu com a força d'ajuda o de càstig immediat; no eren lliures. Ara ho som, podem creure en Déu o no; podem fer el bé o no; podem estimar o no. Tot això amb la contemplació d'un mateix Déu que no actua. Sant Pau ens diu avui que tot l'ensenyament del Mestre Jesús l'hem de proclamar i insistint en tot moment, o no. També com diu l'Evangeli d'avui, amb paraules de Jesús, que hem de demanar sense descans -com en el cas del jutge- a Déu que és Pare i no jutge i hem de creure que ens escoltarà o, amb la llibertat que tenim, pensar que no ho farà; que alçarà les mans com feia Moisès, o no. És difícil ser lliures.

L'Evangeli d'avui acaba així: "Quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?"

Àngel Oliva