Reflexions a la Paraula de Déu

“Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”, ens recorda avui l’evangelista Lluc (Lc 16,13).

La nostra fe mai no accepta ni trampes ni martingales, prou que ho sabem. Podrem enganyar als qui ens envolten, però enganyar-nos a nosaltres mateixos mai no ens serà possible si som un xic seriosos i estimem un xic la veritat. O som mentiders o som lleials: no hi haurà un altre camí possible si és que no volem persistir en l’engany.
És això que sempre haurem de tenir ben clar: no som ni serem mai perfectes però, malgrat tot, cada dia podrem acostar-nos-hi superant la nostra pobresa i la nostra petitesa. La pregària, la meditació i la bona voluntat ens ajudaran, ben segur, a superar el nostre orgull o la nostra neciesa, però mai no n’hi haurà prou si confiem només amb la nostra pregària i bona voluntat.

Només la il•lusió i un petit esforç podran ser les nostres eines. Amb humilitat, és clar, car la supèrbia faria malbé el nostre humil i agosarat intent. Sabem que no podem servir alhora Déu i el diner perquè els camins són prou diferents. Així ho hem d’entendre i de practicar amb humilitat i pobresa d’esperit. Com ens ensenyà Francesc d’Assís, caminem aquest bell camí descobrint la gran riquesa que ens permet de contemplar la grandesa de Déu amb gran simplicitat.

Què poc que ens ajuden els diners i els vestits que utilitzem i les mansions on habitem. Com podrem explicar als germans tantes contradiccions i tantes omissions si no vivim com l’evangeli ens ha ensenyat de viure i de compartir. I que feliços que ens sentim quan, sense escarafalls ni actituds poc o gens humils, ens deixem anar per camins on hi trobem senzillesa, amor i pau.

L’evangelista Lluc ens ha parlat avui d’un mal administrador que va ser acusat de malversar els béns del seu amo. Parlem d’un tema que hom entén i que hom sovint comenta. Diria, doncs, que aquesta imatge de l’evangeli d’avui és pedagògicament correcta, més que entenedora per a qui la vulgui entendre i exercitar. Per aconseguir-ho haurem d’aprendre a viure en pobresa i humilitat, amb alegria i constància, amb comprensió i, sobretot, amb amor de bons germans. Ben segur!

Ferran Aguiló